QUÈ PODEU FER AVUI A BARCELNA

Un festival repassa el millor cine italià recent

Aquesta mostra ofereix gratuïtament vuit estrenes ‘online’

Eduardo de Vicente

Un festival repassa el millor cine italià recent

El cine italià és un dels que gaudeix de més bona salut a Europa, amb nous realitzadors com Mateo Garrone, Paolo Virzì, Luca Guadagnino o Paolo Sorrentino, que han creat el seu propi estil, allunyat dels clàssics com Visconti, Fellini o Bertolucci. Però una nova generació els trepitja els talons i aspiren a ser els seus successors. Una bona oportunitat per descobrir-los és la Mostra de Cinema Italià de Barcelona, que presenta vuit films recents inèdits al nostre país. Davant la inseguretat actual han decidit celebrar-la en una edició ‘online’, que podrà veure’s a la Sala Verdi Virtual des d’avui i fins al divendres 18. Totes les pel·lícules es projectaran un sol dia i són gratuïtes, però el nombre d’usuaris és limitat, així que cal afanyar-se per reservar l’entrada.

Dues famílies i un artista

La inauguració té lloc avui amb Los depredadores, l’‘opera prima’ de Pietro Castellitto amb què va obtenir el premi al millor guió a la secció Orizzonti del Festival de Venècia. El fill de l’actor Sergio Castellitto (‘No te muevas’, ‘Deliciosa Martha’) firma aquest drama que se centra en dues famílies aparentment incompatibles, ja que una és burgesa i intel·lectual, mentre que la segona és feixista i proletària. La bogeria d’un jove revelarà que tots guarden un secret i ningú és el que aparenta. La proposta de demà és Me quería esconder, de Giorgio Diritti, una reflexió sobre el món de l’art basada en la vida del pintor Antonio Libague. El film retrata la seva humil infància i com entaula amistat amb l’escultor Renato Marino Mazzacurati i descobreix que l’art és l’únic mitjà de què disposa per construir la seva identitat i ser reconegut i admirat. Es convertirà en un pintor imaginatiu, creador d’un món fantàstic, però també víctima d’una angoixa vital.

Els nens, protagonistes

Diumenge arribarà Hijos, de Giuseppe Bonito, sobre un matrimoni feliç que viu tranquil·lament amb la seva filla. Però l’arribada d’un segon fill trenca l’equilibri familiar i provoca situacions tragicòmiques. Les extravagàncies dels avis, el nerviosisme dels seus amics o les cangurs desastroses posaran a prova la seva relació. Padrenuestro (dilluns) és obra de Claudio Noce i està ambientada a la Roma del 1976. La vida d’un nen amb molta imaginació canvia radicalment després de ser testimoni de l’atemptat que pateix el seu pare per un grup terrorista. A partir de llavors, la por i la sensació de vulnerabilitat s’apoderen de la família, però coneix un noi solitari i rebel que li ensenyarà una altra manera de veure la vida.

Pares i fills

Francesco Bruni és l’autor de Qué será (dimarts), tragicomèdia protagonitzada per un cineasta que no aconsegueix acabar de fer funcionar el seu nou projecte mentre que la seva dona, de qui acaba de separar-se, ja ha refet la seva vida, i no aconsegueix ser un pare exemplar com desitjaria. Tot canvia quan descobreix que pateix un tipus de leucèmia i, amb l’ajuda d’una tenaç hematòloga, intentarà fer front a la malaltia i superar les seves pors. Dimecres serà el torn de No odiarás, de Mauro Mancini. Alessandro Gassmann interpreta un prestigiós cirurgià jueu que mantenia una tensa relació amb el seu pare, supervivent d’un camp de concentració. Poc després de la mort del seu progenitor ajuda un home que ha sigut víctima d’un accident automobilístic, però quan descobreix que lluu un tatuatge nazi al pit l’abandona a la seva sort. Més tard se’n penedirà i intentarà conèixer la família del difunt.

Un cineasta insòlit i cinc germanes

La següent proposta és un documental biogràfic sobre un personatge molt peculiar, La vida como una B-movie (dijous,17), firmat per Fabrizio Laurenti i Niccolò Vivarelli. S’ocupen de repassar la figura de Piero Vivarelli, que va dirigir múltiples pel·lícules italianes de baix pressupost de tota mena de gèneres, va escriure la lletra de populars cançons com el 24.000 baci d’Adriano Celentano, va ser guionista de ‘spaghetti westerns’ com el Django homenatjat per Tarantino i va escriure còmics. Però també era rebel i provocador i es va apuntar a la revolució cubana. Un simpàtic retrat d’un artista que cal reinvidicar, que va ser clau en la cultura pop italiana i mundial i va portar una vida exagerada, irònica, sensual i plena de vitalitat, amb molta música i acció. Per acabar, ens proposen Las hermanas Macaluso (divendres 18), d’Emma Dante, que repassa la infància, l’edat adulta i la vellesa de cinc germanes nascudes a l’últim pis d’un edifici als afores de Palerm. El film explica la història d’aquesta família, en què unes decideixen marxar, d’altres quedar-se i les últimes, resistir. Una setmana per disfrutar de les perles del nou cine italià. 

Et pot interesar

Mostra de Cinema Italià de Barcelona

On es pot veure:   Sala Verdi Virtual.

Preu:  gratuït.

Més informació:  en la seva pàgina web.