PER FLIPAR EN COLORS

Polaroid: còctels per al·lucinar 'pepinillos'

Quan t'agafi un atac de nostàlgia dels 80, no necessites el DeLorean per viatjar al passat i reviure'ls. Només el metro. En aquest bar no passa el temps

Abel Cobos

Polaroid: còctels per al·lucinar 'pepinillos'

ALVARO MONGE

Efectiviwonder’, ’flipant en colors’, ‘al·lucines pepinillos’,cantidubi’. Si aquestes frases et semblen més rònegues que el nou single d’Isa Pantoja, probablement vas néixer abans de 1980. Però si quan algú te’n deixa anar una, respons amb un ‘sayonara, baby’, ‘¿què Pretenders?’ o ‘toma Jeroma, pastilles de goma,’ probablement ets dels que en el seu dia van patentar aquestes expressions, aquests als quals el TikTok, Billie Eilish o Zendaya els sona a xinès, aquests que ja no poden etiquetar-se com a joves perquè han passat de la quarantena.

Sí, els 80 van ser fa gairebé quatre dècades i ja queden molt llunyans. Si els vas disfrutar de jove, segurament t’està agafant un atac de nostàlgia. Però tranquil, per reviure’ls no has d’agafar el DeLorean. Les modes es resisteixen a acceptar el pas del temps i els 80 han tornatEl seu epicentre són els bars dels vuitanta, aquests que viuen en un constant ‘loop’ temporal i que fa anys que defensen les muscleres, els escalfadors i els crespats des de la trinxera.

EL+

Nostàlgia en vena i a preus més que raonables.

EL-

T’adonaràs que, després dels 80, Hollywood es va quedar sense idees.

El més icònic és el Polaroid Bar (Còdols, 29). El viatge cap al passat és instantani. Quan creues les portes, sonen els números 1 de l’època, des de Radio Futura fins a Cindy Lauper i Mecano. No t’estranyaria que de cop sonés un locutor de ràdio parlant, com en aquells cassets que gravaves manualment i en els quals sempre es colava alguna frase indesitjada.

Passada la multitud que s’acumula a l’entrada, establerta en butaques envoltades de pòsters de superèxits de l’època, com ‘Blade runner’ o ‘Els Goonies’, es troba la barra. Sota les seves prestatgeries en forma dels totxos del Tetris, una noia rossa de cabell curt que vesteix unes malles fluorescents està demanant una copa. T’has de pessigar, ¿és Olivia Newton John a ‘Physical’ o estàs somiant? No és l’única que vesteix ‘vintage’. Aquest bar és un punt de pelegrinatge per als ‘mil·lennistes’ fanàtics dels 80, els encarregats de ressuscitar les seves modes: els ‘blazers’, les botes Dr. Martens i fins a la purpurina.

Ambient animat en el Polaroid Bar a ritme dels millors ‘hits’ dels vuitanta. /ÁLVARO MONGE

Mentre busques un lloc al bar (que se sol omplir cap a les 11 de la nit), et donen la carta, que també és víctima de la febre pop dels 80 que s’ha apropiat del bar: els seus còctels, a sis euros, estan batejats amb noms com ‘Sarah Connor’, de rom, ‘passoa’, menta i pinya, o ‘Flashdance’, de rom, cachaça i fruita de la passió. «A més, amb la copa ve una tapa de crispetes», afegeix el barista mentre prepara uns ‘Beetlejuice’. I, això sí, tot i que al Polaroid Bar celebren l’època ‘presmartphone’, a l’entrar no has de deixar el mòbil en una safata, com si fos una classe de secundària. Al contrari, si vas amb una cita de Tinder i ensenyeu als cambrers el vostre ‘match’, convida la casa a un parell de didalets.

Cassets i televisors de tub

Polaroid no és l’únic bar dels vuitanta. En el Casset Bar (Est, 11), tot i que no està tan tematitzat, es pot trobar l’esperit dels 80 als cassets que decoren els llums del local (i que li donen nom), a les minicadenes i televisors de tub que colonitzen les prestatgeries i als quadros amb dibuixos de color neó dels vuitanta. Situat en el Raval, és acollidor (sinònim de petit) i ideal per prendre unes copes en un ambient menys frenètic que el Polaroid

Però si el més important dels 80 per a tu no és la moda, el cine ni les icones pop, sinó la música, passa pel Manchester Bar (a Valldonzella, 40, i a Milans, 5). Amb aire de pub britànic retro, recorda els locals de pel·lícules del ‘thatcherisme’, tot i que amb uns graus menys de decadència. Obre les portes a les 18.30 hores i fins a les 2.30 de la matinada i reprodueix amb més insistència que una banda tribut de The Cure les seves llistes de reproducció postpunks i new wave.

El Manchester Bar i el seu aire de pub britànic ‘retro’.

I, per descomptat, no podia faltar l’Apolo (Nou de la Rambla, 113). Que els dijous són els nous divendres ja no sorprèn a ningú (fins i tot es diu que els dimecres són els nous dijous), per això la mítica sala del Paral·lel celebra el seu Cupcake, una festa que cada dijous reviu els hits dels 80 i 90, temàs rere temàs, ballant fins que la suor et digui ‘prou, és hora de tornar a casa’.

Temes: De copes