La palmera canària de Bac de Roda-Guipúscoa

Hi va haver un temps que les palmeres, avui presents en una infinitat de passejos i places de municipis sense grans gelades, eren gairebé una raresa que es plantava en jardins com a símbol de modernitat i prestigi. Aquest és el cas del robust i centenari exemplar que creix en la confluència de Guipúscoa amb Bac de Roda, al districte barceloní de Sant Martí, que antigament embellia l’entrada d’una fàbrica ja desapareguda (el bloc de pisos que ocupa el lloc amb prou feines el deixa respirar).

Les palmeres canàries, de tronc més robust i copa més densa que les palmeres datileres –tot i que de vegades costa distingir-les si no es veuen els fruits–, han patit un declivi colossal l’última dècada per culpa del morrut roig, un coleòpter d’origen asiàtic que perfora els troncs fins a matar-les. L’exemplar de Bac de Roda, no obstant, ha resistit amb bona salut i no mostra més colonització que la d’una nombrosa família de cotorres que s’ha instal·lat a la copa. La palmera, amb un petit escocell, té un perímetre de tronc de 2,10 metres i una altura aproximada de 17. Està inclosa al catàleg d’arbres d’interès local.

Notícies relacionades

Viatge al passat iber

On neix el Llobregat

Localitzador Google Maps d’arbres singulars Fer arrels-On Barcelona