FER ARRELS

El plàtan de Gibert, a Monistrol de Montserrat

L'imponent arbre es troba al voral de la carretera que porta al monestir

Antonio Madridejos

El plàtan de Gibert, a Monistrol de Montserrat

Els visitants que ascendeixen amb automòbil fins al monestir de Montserrat passen invariablement, un cop deixen enrere Monistrol, pel costat d’un plàtan que està inclòs en el catàleg d’arbres monumentals de la Generalitat de Catalunya i que s’ha convertit en els últims anys en un dels símbols de la població. No n’hi ha per a menys. L’exemplar no només destaca pel seu tronc gruixut, amb un perímetre de 4,70 metres a l’altura del pit i una altura estimada de 28, sinó especialment per la seva imponent copa globosa, amb una projecció d’ombra superior als 500 metres quadrats.

Malgrat el seu humil emplaçament, solitari en un voral de la BP-1121, envoltat de ciment, l’inconfusible plàtan creix en un terreny que antigament havia sigut propietat dels Gibert, dels quals pren el nom, una destacada família local «que va donar a Monistrol alcaldes, consellers i capellans», com destaca la Generalitat. L’arbre, que va ser plantat el 1856, manté un excel·lent estat de salut i només s’observa alguna vella cicatriu que és herència de podes no del tot acurades. En els dies clars, la visió del plàtan amb el fons de les muntanyes de Montserrat és insuperable.

Platanus x hispanica

Nom comú en castellà: plátano, platanero
Nom comú en català: plàtan, plataner
Origen: híbrid europeu sorgit al segle XVII
Antiguitat: 1856
Lloc: Monistrol de Montserrat (Bages). En un revolt de la BP-11, a uns 200 metres del nucli urbà