Bombolles a la font

Ara són deu però aviat en seran gairebé el doble. Estan repartides per diferents barris i en algunes la gent fa cua, com antigament, per omplir cantimplores i ampolles. La que està al costat de laBiblioteca François Mitterrand, una de les pioneres, té un èxit total. D’altres són més recents, com la instal·lada a Les Halles i on molts s’hi acosten encara amb certa curiositat quan s’assabenten que l’aigua surt amb bombolles. El seu disseny modern, amb cert aire galàctic, és menys romàntic que les cariàtides de les famoses Wallace de ferro forjat en color verd, però són fonts amb espurna. 

Entre les 1.200 fonts disseminades pels carrers, jardins i fins a cementiris de París, n’hi ha deu que ofereixen aigua natural, freda i fins i tot amb gas. La idea de les fonts d’aigua carbonatada en realitatve d’Itàlia. París li ha ‘robat’ la idea a Milà i l’ha desenvolupat. Les dues ciutats integren la xarxa europea d’urbs que han recuperatla gestió municipal de l’aiguade mans de grans empreses privades i mantenen una estreta col·laboració en aquest terreny.

Llocs lúdics

«La idea és que hi hagi aquesta mena de fonts en llocs una mica lúdics, que ajudin la gent a tornar a confiar en l’aigua de l’aixeta. El fet que tingui bombolles li dona un toc divertit», explicaCélia Blauel, regidora de medi ambient i presidenta de l’empresa pública Aigua de París, que distribueix 480.000 metres cúbics diaris d’aigua potable. 

La iniciativa té altres virtuts. Ecològiques, per exemple. Si tots els parisencs beguessin aigua de l’aixeta, s’estalviarien uns quants centenars d’euros, perquè l’aigua embotellada és 300 vegades més cara, i el planeta, a més, es deslliuraria de set quilos de residus per família i any. Amb l’aplicacióMapstr, cap font parisenca s’escapa del radar de qualsevol dispositiu mòbil.

Blauel creu que cal animar la gent a freqüentar les fonts públiques abans de llançar-se a comprar una ampolla de plàstic, perquè l’aigua de París és molt bona. Això sí, no estaria de més portar a sobre un recipient –un vas, una cantimplora o una ampolla de vidre– per evitar que l’aigua es malversi. Per això, l’Ajuntament estudia la idea de crear un tipus decantimplora amb material reciclableper facilitar les coses als parisencs.

Aigua de qualitat

Notícies relacionades

Viatge al passat iber

On neix el Llobregat

Fa tres segles, el cronistaLouis Sébastien Mercierelogiava la qualitat de l’aigua del Sena, calcària i rica en sals i guix, malgrat relaxar una mica les tripes dels estrangers poc acostumats a beure’n. I el dramaturg vuitcentistaPierre Carlet de Chamblainaconsellava «seguir la regla i beure aigua quan les fonts estan de moda».

El 2018 donen tema de conversa les de l’aigua bombollejant, que sorgeix després d’un procés de gasificació operat a l’interior d’un gran cilindre. «Susciten molta curiositat –resumeix la responsable municipal. La gent la vol tastar. ¡Estaria bé veure-les a Barcelona!».