Les 15 millors bodegues de Barcelona

La bodega és l’última trinxera contra les tonteries del segle XXI. Repel·leix 'instagramers'; és sorollosa i incòmoda; la seva clientela no és precisament 'cool' i aposta per una gastronomia tradicional i contundent. La bodega és cosa seriosa, ja que preserva un fragment de la història de Barcelona i del barri que l’acull. És un estat d’ànim, però si hagués de definir-se en diversos conceptes llançats a la babalà sobre les estovalles de quadres, la cosa aniria així: experiència, sortidors de cervesa, vermut de la casa, conserves, menjar casolà, tapes clàssiques, tradició familiar, taules de marbre, neveres de fusta, botes de vi a granel, tracte familiar i actitud. Molta actitud.

1. Quan fas Clot ja no hi ha stop

Bodega Carol (Aragó, 558)

Hauré explicat dues-centes vegades el meu ‘tête à tête’ amb el bocata de ‘torreznos’ i ou ferrat de la Carol; tots els meus amics saben que hi vaig viure una epifania, allà dins. Tant és així, que faig viatges astrals a aquest celler del Clot amb assiduïtat: floto davant de la seva col·lecció de clauers, acaricio les botes de vi a granel i els generosos vasos de vermut, observo els plats plens d’embotits ibèrics i formatges. Tot a ca la Carol és un cop de puny a l’entrecuix del postureig: albergínies d’Almagro, ‘torreznos’ de Sòria, moixama de Barbate, cecina de Lleó... i colesterol de Barcelona. ¡Que no hi falti de res!

---

2. ¡Visca la Pepa! 

Bodega Josefa (Saragossa, 86)

El Pepeta’s. La Josefa. Té més àlies que un raper, però el que li va és el country, com es pot veure a l’àlbum de fotos familiar en què s’han convertit les seves parets. La Josefa és una de les últimes trinxeres de la vella Gràcia. Feia tres anys que no la visitava i quan vaig entrar em vaig sentir com en un episodi de 'Twilight zone': tot està exactament igual, com si no hagués passat ni un segon des de l’última vegada que hi vaig ser. Aquestes parets arrebossades de fotos i referències culers. Aquestes neveres dels setanta. Aquestes botes de vi fossilitzades. Aquestes patates del ‘tío de la vara’. Aquest vertigen d’estar observant un animal bellíssim a punt d’extingir-se.

---

3. La reina de Sants

Bar Bodega Bartolí (Vallespir, 41)

Anisats, conyacs, licors. La Bodega Bartolí et rep amb aquestes tres paraules màgiques, el ‘Telenotícies migdia’ a la tele, estovalles de quadros, ampolles de licor de l’any de la picor i una aroma de cuina de la iaia que t’ennuvola el cervell com un opiaci. En actiu des de 1939, amb un vermut de la casa artesanal meravellós, aquest celler familiar és patrimoni històric de Barcelona. I el seu menú migdia, també: el canten a viva veu, a la vella usança, i per 13 euros t’omplen el plat amb peus de porc, tripa, fricandó, cargols (l’especialitat de la casa) i tot el necessari perquè aquest mixelín furtiu no perdi la forma. T-e-m-p-l-e.

---

4. Des d’Horta amb amor

Bodega Massana (Horta, 1)

Una de les millors bodegues de la ciutat. Ubicada a Horta, la Massana s’abalança sobre els teus sentits, amb unes botes senyorials, una barra de fusta de bar de poble, taules de marbre, vi en porró i quatre filets d’anxova Perelló apoteòsics (amb xips artesanals i olives). El vermut artesanal de la casa és tan deliciós que m’animo: vinga, unes tripes. ¡I quines tripes! Darrere meu, uns senyors parlen de l’escena de Mickey Rourke i Assumpta Serna a ‘Orquídia salvatge’. Una gota cau a la meva olla: és una llàgrima d’emoció, què passa.

---

5. On tothom coneix el teu nom

Bar Bodega J. Cala (Pere IV, 460)

Llocs com el J. Cala, amb la seva imponent col·lecció de botes de vi a granel, haurien d’estar més protegits que les balenes. Dues excuses per al desplaçament fins a aquest racó del districte de Sant Martí: el factor humà (amor pur) i unes anxoves tractades artesanalment que poden competir amb les dels millors restaurants de peix de la ciutat. És una experiència que enganxa. Al J. Cala no hi ha clients: hi ha família.

---

6. Sopa de cargol

Bodega Pàdua (Pàdua, 92)

Passar per davant de la Bodega Pàdua i no caure de genolls davant els cargols de la casa és un error com una casa. En aquest negoci familiaramb més de 60 anys d’existència, el vermut artesanal brolla d’un barril personalitzat, situat a la barra. Hi ha botes mil·lenàries i més coses, commig Seat 600 incrustat a la paret del menjador(et juro que el vaig veure, no em vaig passar amb el Priorat). Tot funciona en aquest refugi del barri del Putxet: botes de vi a granel, cuina catalana saborosa, esmorzars pagesos i un ‘pack’ anticrisi a 3,95 euros amb olives, anxova, xips i vermut de la casa que està especialment indicat per als diumenges de final de mes.

---

7. Mals carrers

Bodega d’en Rubén (Robador, 33)

És als pijos el que la citronel·la als mosquits. A la Bodega d’en Rubén, el petit Nicolás no duraria ni un esternut. Ubicada al carrer d’en Robador, el Mordor del Raval, pot vanagloriar-se de serun dels negocis més autèntics que queden a Ciutat Vella. El gran Rubén (demana-li el seu mix de vermut i ja ho veuràs) és l’alcalde d’aquest polsós requadro, amb les seves botes, neveres de fusta i un curiós rètol que prohibeix cantar. La seva clientela és l’anticrist d’Instagram: habitants del barri, gent dura i humil, aturats, jubilats... Tots arremolinats al voltant de les canyes i els plats de peixet fregit, com si observessin el maletí de ‘Pulp fiction’. Als dominis de Rubén hi trobaràs abans el màster de Casado que un guiri.

---

8. Cop al ‘Petit Xino’

Bar Bodega Montse (Arc de Sant Agustí, 5)

Quan vas a ca la Montse no vas al Raval, vas al barri Xino. Sembla increïble que en temps de gentrificació existeixi un lloc tan insubornable com aquest. Teranyines i pols recobreixen les interminables col·leccions d’ampolles i les nombroses botes de vi a granel. Hi ha cartells groguencs de corrides de toros i unes neveres Camello que han de tenir més anys que el meu pare. I es preocupen pels teus estalvis: gots de vi a 80 cèntims i doble filet d’anxova a 2 euros.

---

9. Els que hi van a vermutejar et saluden

Celler Cal Marino (Margarit, 54)

Aquest mes celebra nou anys d’entrega a la causa bodeguera. Vet aquí un reducte d’autenticitat a territori del postureig: Sant Antoni. Santuari vermuter com n’hi ha pocs, Cal Marino és un laberint de platets, tapes i aperitius interminable. Tot flueix i tot està de cine. El vi es viu (i beu) amb passió: a granel o d’alguna de les ampolles del seu imponent celler. Per cert, de tant en tant se celebren animats vermuts musicals, amb grups en viu, per foragitar la teva pitjor enemiga els matins de diumenge: la senyora Ressaca.

---

10. ¡Vinga, Rafa!

La bodega d’en Rafel (Manso, 52)

Grandíssim ‘hit’. La seva popularitat es deu a l’encant del senyor que hi dona nom; la seva decoració pre-Transició, amb marbre, barrils i rajoles; les seves excel·lents tapes (capipota, amanida russa i cargols boníssims); la seva ubicació al rovell de l’ou del barri de moda i la seva atmosfera ‘carajillera’. No és estrany veure mòmies i iogurts demanant a l’uníson unes anxoves i un vermut a la barra. I no és només transgeneracional: està tan de moda que hauràs de recórrer al teu millor joc de glutis per obrir-t’hi pas els caps de setmana.

---

11. A prova de guiris

Bodega La Palma (Palma de Sant Just, 7)

A mig camí entre bodega i restaurant, La Palma és un dels pocs racons històrics del Gòtic que els guiris encara no han convertit en Saloufest. Aquest espai octogenari ha passat per diverses mans, però ha tingut l’encert de preservar la seva silueta de bodega senil, amb taules de marbre, botes enormes, cartells antics i porta de fusta i vidre. Hi pots demanar seitons i vermut, però si la cita és més formal, a la carta trobaràs plats més elaborats a preus més urticants.

---

12. Anxoves de les nostres vides

Celler Ca la Paqui (Sant Joan de Malta, 53)

Treballen les anxoves a mà i els peixets són imperials. Miguel Ángel Revilla hi tindria pol·lucions nocturnes. ¿I les seves patates d’Olot? Bones, bones. Aquesta bodega ésun xut intravenós d’autenticitat. Et cura el postureig a base de tapes casolanes, ibèrics, banderilles XL, formatge d’ovella, panets de ‘pringá’, seitons i anxoves, sí, moltes anxoves.

---

13. Vells nous temps

Bodega Amposta (Amposta, 1)

L’exemple que els cellers poden tenir diverses vides i adaptar-se als temps que corren sense trair-ne l’antiguitat. Acabada de rescatar i renovada de forma exquisida, la nova Bodega Amposta és l’híbrid definitiu entre bodega i restaurant. D’una banda, producte suprem i cuina bodeguera d’alt nivell a base de platerets i brasa. De l’altra, botes de vi, canyes sense pasteuritzar i un exèrcit de porrons. Present vs. passat. El celler del segle XXI ... amb preus del segle XXI: la teva Visa tindrà estigmes.

---

14. Esmorzar amb diamants

Bar Bodega Gol (Parlament, 10)

Fa més temps que és a Sant Antoni que el 'Cuéntame' a la tele. La senectut del barri venera els seus esmorzars de cullera, la seva immutabilitat. Quan hi entres, s’aturen els rellotges, com al triangle de les Bermudes; els ecos del passat reverberen en quatre botes de vi elevades i en una polsosa foto d’Anita Eckberg, l’única divinitat a la qual es resa en aquesta església. Al Gol pots entregar-te a un vermut ràpid i unes anxoves, però també a uns plats casolans que ressuscitarien el doctor Caparrós: garró, escudella, galta, capipota, trinxat...L’últim bastió de la Barcelona de Kubala.

---

15. ‘Calvo’ als nous temps

Notícies relacionades

Viatge al passat iber

On neix el Llobregat

Bodega Montferry (Violant d’Hongria, 105)

La Montferryviu una segona joventut des del 2013, tot i que la seva essència és la de sempre. Botes de vi a granel, neveres de fusta, barra metàl·lica, sifons... L’amor amb què s’ha forjat el negoci impregna joies com el capipota, les croquetes i les mandonguilles. I han portat l’art del bocata a un nova dimensió creativa, amb ingredients de cuina casolana que combinen amb atreviment. Cada dia s’inventen un bocata nou i van servits d’imaginació: un de sardines amb musclos; un de pernil canari amb cheddar i pebrots del Padró; ¡un de capipota! Per cert, si vols completar l’experiència, demana’t el vi en porró i fes-li un ‘calvo’ als nous temps.