Inicia sessió

Inicia sessió amb el teu compte d'El Periódico

He oblidat la contrasenya Política de privacitat

Si encara no ets usuari, Registrat

ESCAPADES D'ANAR I TORNAR

Platges exprés: fuig de la ciutat en banyador

No cal anar gaire lluny per trobar un lloc on plantar el para-sol en qualsevol moment

David Torras

Platges exprés: fuig de la ciutat en banyador

Barcelona va redescobrir el mar el 92 i, des d'aleshores, la sorra ha anat guanyant terreny fins a compondre un paisatge envejable als peus del seu renovat 'skyline'. Però fa temps que la platja pateix la invasió d'una espècie imparable. Quan el sol escalfa, milers de tèrmits humans avancen cap al mar atrets per aquest objecte que no veuen gaire sovint a la seva terra.

PLATJA DEL PRAT

Copes i música

JOAN PUIG

Una de les platges alternatives a les de Barcelona més populars. De fet, aquest és un dels problemes els caps de setmana, en què es corre el risc de quedar-se sense aparcament. I això que és zona blava. Així que toca pagar. Però més d'un s'ha trobat amb la carretera tallada i fent mitja volta davant l''overbooking'. Deixar el cotxe a la zona gratuïta, al costat del mirador on es col·loquen els fotògrafs caçaavions, implica una llarga caminada. Una bona opció abans de saltar a la sorra és fer una volta (a primera hora, això sí) pels espais naturals del delta del Llobregat.

La platja té caràcter familiar. També hi ha una zona més estreta i protegida per les roques íntegrament nudista. Un dels seus grans encants és la fila de xiringuitos que l’adornen i que funcionen dia i nit. Així que una bona opció és anar-hi al vespre i, després d’un bany i acompanyat per la posta de sol, quedar-se a picar alguna cosa i prendre unes copes amb bona música, molts dies amb actuacions en directe i sessions de 'dj'.

Si busques més tranquil·litat la trobaràs a la zona més pròxima al càmping 3 Estrellas, l’únic supervivent en un territori on es va concentrar una nostàlgica llista: el Filipinas, la Tortuga Ligera, la Ballena Alegre, l’Albatros, el Toro Bravo o Cala Gogó. A La Pineda no s’hi pot accedir en cotxe (només hi poden passar bicis i motos) i s’ha de caminar una mica. Però val la pena. Hi ha dies que pots sentir-te com si estiguessis en una platja (gairebé) deserta.

CALA MORISCA

Naturista

JOSEP GARCIA

Un racó molt especial al mig de les costes del Garraf, just després d’una altra platja amb encant: Les Casetes. Cala Morisca és una petita cala, furgada en el penya-segat, i que queda envoltada per una finca particular, una situació molt singular. L’accés públic, a peu per les roques, és complicat. L’entrada habitual per la propietat privada (amb garita i barrera) implica un aparcament de pagament (uns 10 euros entre 6 i 7 hores), però també tota una sèrie de comoditats molt valorades per un públic fidel. La neteja de la platja (la repassen cada dia a mà) i de l’aigua en general (té un color esplèndid), el xiringuito i la llibertat de poder anar com cadascú vulgui.

«Fa més de 20 anys que vam dir que aquesta era una platja naturista perquè hi venia gent de tota classe, nudista tèxtil. Per a nosaltres és una manera de dir que cadascú hi pugui anar com se senti més còmode. Aquí ningú mira com van els altres», explica l’encarregat Ferran Llobet. Cala Morisca té una llarga història que es remunta almenys cap al 1850. «Era com una parada i fonda per als viatgers -afegeix-. Després, quan es va construir la fàbrica de ciment, Vallcarca va créixer com un poble i això era la zona d’esbarjo». I ho continua sent. D’allò més tranquil·la. 

CALA DE L'HOME MORT

Gai nudista

La bandera arc iris que oneja al xiringuito és tota una declaració de principis i defineix el públic que la freqüenta. És un dels paradisos gais que surt a totes les guies. De fet, hi ha qui assegura que és la primera cala gai nudista del món i que es remunta als anys 30. Hi ha cartells que ho recorden, tot i que potser només és una llegenda. Però manté aquest aire gairebé de culte entre els fidels.

Envoltada de penya-segats, s’hi accedeix per un caminet que s’agafa després de la discoteca Atlàntida (on es pot deixar el cotxe) per sota de la via del tren. Són dues platges (Home Mort i Platja de Roses) gairebé contigües, separades per les roques, que comparteixen el caràcter nudista i que conformen una vista imponent. Hi ha més pedres que sorra i per això les gandules són més que recomanables.

PLATJA DE LLEVANT

Per gossos

DANNY CAMINAL

El que va començar com una prova pilot de l’Ajuntament de Barcelona (no sense polèmica) s’ha consolidat: els gossos tenen la seva platja particular. Poden campar al seu aire sense mals rotllos ni tensions, i sense vulnerar la normativa que limita el seu accés a les platges durant la temporada de bany (els caps de setmana d’abril a octubre i durant el període de l’1 de juny a l’últim diumenge de setembre).

En aquesta zona del Llevant, l’única restricció és l’aforament limitat (100 gossos) i l’obligatorietat de la identificació amb microxip, tot supervisat per un veterinari i diversos informadors ambientals. Es tracta d’un espai de 1.250 metres quadrats (els usuaris han reclamat sense èxit més zones al llarg de la costa) per on l’any passat van desfilar més de 13.000 gossos. S’hi ha instal·lat una font adaptada i dutxes especials per als gossos, a més d’extremar la neteja tant a la plaça com als voltants.

BADALONA

Familiar

LITUS PEDRAGOSA

Badalona no sempre ha viscut oberta al mar. Ara, ho fa de bat a bat al llarg d’una llarga extensió de platja que transcorre paral·lela a un passeig encantador, ple de vida i que val la pena descobrir. Juntament amb l’exitós L’Estupendu (situat en uns antics banys i que triomfa tant per la seva situació com pel que serveixen, especialment, els arrossos), conviuen restaurants de sempre, entre un anar i venir de gent que es desborda quan el sol va cedint.

Amb el pont del Petroli marcant el paisatge (encara que estarà tancat tot l’estiu per unes obres de reparació després de mesos de retard), la platja acull tot tipus de públic, tot i que predominen les famílies.

També hi ha una zona nudista que ara també ha quedat afectada per les obres d’un col·lector espatllat. L’accés a la platja de la Mora (coneguda com a Txernóbil al costat de les tres xemeneies i majoritàriament gai) està tancat i, de fet, els veïns fa setmanes que protesten per por que no s’arribi a recuperar la platja. A la del Coco la convivència entre nudisme i tèxtil es manté encara que l’exalcalde Albiol arrufi les celles.

MONTGAT

Esportiva

JULIO CARBÓ

A més a més de l’encant que manté el poble i els records dels temps en què els banys a peu de platja acollien moltes famílies barcelonines (només en queden dos, Verge del Carme i Emporium, encara que no amb el caràcter original), Montgat té una d’aquelles platges per a tots els gustos. Això sí, cada vegada és més difícil fugir de la massificació que suposa estar a l’abast de la T-10 i que ha començat a captivar a una espècie fins ara poc vista per allà: turistes que busquen allotjament.

Montgat sempre ha sigut territori esportiu. De fet, passa per ser un dels bressols del voleibol quan les pistes sobre la sorra eren obres artesanes. Ara, està en auge una altra modalitat (el tennis platja) que s’ha convertit gairebé en un signe de distinció. Però també acull molts amants de la vela (el Club Marítim és una bona escola) i practicants d’altres esports d’aigua (surf, paddlesurf, kite surf), a més de comptar amb un 'wake­ park'. Per alguna cosa serà la seu del primer wavegarden d’Espanya, una gegantina piscina d’onades per fer surf que s’hauria de posar en marxa la primavera que ve.

Hi ha una altra atracció molt més sedentària però molt suggerent, declarada patrimoni immaterial: la subhasta de peix. És l’única cantada que està oberta al públic (13.00 h). Així que els matiners poden disfrutar d’unes hores de platja amb certa tranquil·litat i tornar a casa amb algun peix fresc.

PLATJA DE LA MURTRA

Nudista

JORDI COTRINA

Hi ha qui no parla d’aquest lloc ni als seus amics. El guarda com un secret, temorós que corri la veu i perdi el seu encant. A més d’un se l’hauria de torturar perquè deixés anar la ubicació, encara que inevitablement ha anat de boca en boca i ha augmentat la concurrència. Però manté cert aire reservat. Sant Pol, territori de molt bons xiringuitos, amaga alguns racons que els que els coneixen voldrien que desapareguessin de qualsevol mapa.

Per a molts la Murtra és una de les platges nudistes més pures del litoral barceloní ja que es practica des de fa molts anys. Situada als peus del barranc al costat del qual passen la carretera i el tren, té la companyia d’unes altres petites cales on sí que pots arribar a sentir-te pràcticament sol.

Seguint la carretera, després de passar el far de Calella, hi ha una altra platja per disfrutar: les Roques. És un desplegable de quatre cales (Rocapins, la Vinyeta, Roca Grossa, Cala d’en Pere, aquesta nudista) especialment atractives per l’entorn.