SÓC A BERLÍN

Tot pel techno

La música electrònica, la icona de l'esperit rebel de Berlín

La música electrònica s'ha convertit en la icona de l'esperit rebel de la capital alemanya, que acull tant festes amb repercussió internacional com 'raves' il·legals

Carles Planas Bou

Tot pel techno

Són les nou del vespre. Perduts en un bosc a mig camí entre Berlín Potsdam, s'entreveu un grup de joves que es congreguen al voltant d'una taula de mescles. «Fa dues setmanes vam rebentar l'equip de so. Avui venim preparats», diu T., 'dj' berlinès que punxa als clubs més prestigiosos de la capital. El silenci queda ofegat per l'ensordidor ritme dels baixos. Comença la festa.

El 1989, la caiguda del mur de Berlín va obrir la porta a un món de rebel·lió. El ­techno, com el punk a Anglaterra, es va convertir en un moviment contracultural de protesta evasió. Ara, la festa a Alemanya és vista com un bé cultural. N'és una prova la sentència judicial que al setembre va dictaminar que anar a  Berghain, la discoteca emblemàtica del desenfrenament on el sexe, el techno i l'èxtasi ballen en una espiral psicodèlica, és cultura i està en la mateixa categoria que un concert de la filharmònica.

La reivindicació política ha deixat pas a l'hedonisme en les noves reunions clandestines de la nit berlinesa. Les 'raves' il·legals són vistes com una forma perenne de transgressió a Berlín, bressol del techno europeu, però tot i així la festa segueix sent un plaer col·lectiu inqüestionable. Fins i tot quan la policia interromp la gresca de la 'rave', el desallotjament és amistós.

BOILER ROOM, UN FENOMEN MUNDIAL

És un dimecres a la tarda, però no per això avorrida. El Club Arena de Berlín es transforma en una capella tèrmica on el 'dj' evangelitza els seus feligresos en els preceptes del techno. Els baixos ressonen i el públic embogeix. Des del cu­riós que observa cada gest del punxadiscos al grotesc aquelarre de cossos que s'extasien mentre les seves mandíbules se sacsegen als dos costats de la sala.

Les Boiler Room van néixer el 2010 a Londres com a auditoris de música electrònica per reivindicar la figura de l'artista. Sis anys més tard, aquest projecte s'ha expandit pel món servint-se d'un format senzill en el qual 'dj' de primer nivell són els protagonistes mentre el públic, seleccionat a través d'un an­siós sorteig 'on line', balla al seu darrere en un segon pla. Les visites a les seves sessions a Youtube es compten a milers.

Però a Berlín, vinculat inevitablement a l'electrònica 'underground', fins i tot esdeveniments selectes i perfectament legals com les Boiler Room se'ls poden escapar de la mà. «Una vegada va venir la policia a fer-nos fora perquè vam seguir ballant més enllà del que estava permès», explica Onur, un jove turc que resideix a la capital. L'ànsia festiva de Berlín sembla que no té límits.

Temes: Estic a