'Amb veu pròpia: dones cos a cos': dones que dibuixen dones

Dona i còmic: potser ens venen al cap Wonder Woman, Tormenta, Catwoman... No, no... aquesta exposició no va d’això. ¿Purita Campos? ¿Flavita Banana? Ja ens hi anem acostant: el Museu del Còmic de Sant Cugat dedica una exposició a com les dones han dibuixat les dones des de principis del segle XX fins avui. ‘Amb veu pròpia: dones cos a cos’ reuneix obres d’unes 40 artistes, un recorregut gràfic per entendre els canvis socials que ens han portat fins al punt actual. El feminisme és una llarga lluita per la igualtat que també s’observa en la historieta.

«Aquesta mostra reflecteix com les dones han dibuixat el seu propi cos, és un diàleg entre autores antigues i modernes, i cada època està contextualitzada», explica la seva comissària, la dibuixant Marika Vila. L’autora de ‘Mata Hari’ havia comissariat ‘El cos com a conflicte, dins de Feminismes!’, al CCCB, que és el germen de l’exposició actual. La representació del cos femení diu molt sobre l’època que a cada dibuixant li va tocar viure. 

Cossos ocults sota els vestits

Notícies relacionades

El dia de Reis que es viu a peu de fira

Celebra la nit de Reis amb sabor: cinc restaurants per demanar a domicili a Barcelona

Per exemple, durant el franquisme, el còmic femení pintava un estereotip de dona preocupada per la casa, la parella, les compres... i els seus cossos «no existien»: s’ocultaven sota els vestits, explica Marika. «No és que les dones no tinguessin res a dir, sinó que no tenien espai, l’espai que deien que era d’elles era imposat», recalca. És l’època de Carme Barbarà i Rosa Galceran, entre d’altres.

La ruptura va venir als anys 70. Algunes dibuixants, entre les quals figura Marika, es van rebel·lar contra la visió patriarcal. «El canvi es nota en l’expressió del cos: es trenca el model d’una sola dona i surten les dones». Sorgeix el còmic per a adults, la pluralitat, l’erotisme. Les hereves d’aquella època transgressora formen la nova generació de dibuixants (Antonia Santolaya, Raquel Riba Rossy...). «Elles tenen un referent en nosaltres i a nosaltres ens anima saber que són allà», diu Marika, orgullosa. La lluita segueix, però no falten guerreres.