Art

'Amb veu pròpia: dones cos a cos': dones que dibuixen dones

El Museu del Còmic de Sant Cugat repassa com les historietistes han representat el cos femení durant l'últim segle, un recorregut gràfic per entendre el feminisme actual

Sonia Gutiérrez

'Amb veu pròpia: dones cos a cos': dones que dibuixen dones

Dona i còmic: potser ens venen al cap Wonder Woman, Tormenta, Catwoman... No, no... aquesta exposició no va d’això. ¿Purita Campos? ¿Flavita Banana? Ja ens hi anem acostant: el Museu del Còmic de Sant Cugat dedica una exposició a com les dones han dibuixat les dones des de principis del segle XX fins avui. ‘Amb veu pròpia: dones cos a cos’ reuneix obres d’unes 40 artistes, un recorregut gràfic per entendre els canvis socials que ens han portat fins al punt actual. El feminisme és una llarga lluita per la igualtat que també s’observa en la historieta.

Esther, de Purita Campos (esquerra), i Mary Noticias, de Carme Barbarà, representen una època en què dominava un estereotip de la dona segons l’ordre patriarcal. Van ser dibuixants que, malgrat tenir la veu silenciada, van dignificar el petit espai que els van assignar i es van guanyar l’afecte de legions de lectores.

‘Amb veu pròpia: dones cos a cos’

Museu del Còmic
Plaça de Pep Ventura, 1.
Sant Cugat del Vallès
Horari: De dimarts a divendres, de 16.00 a 20.00 hores; dissabte, de 10.00 a 14.00 h i de 16.00 a 20.00 h. Diumenge, de 10.00 a 14.00 h. Fins al 7 de juny.
Preu: 7 €

«Aquesta mostra reflecteix com les dones han dibuixat el seu propi cos, és un diàleg entre autores antigues i modernes, i cada època està contextualitzada», explica la seva comissària, la dibuixant Marika Vila. L’autora de ‘Mata Hari’ havia comissariat ‘El cos com a conflicte, dins de Feminismes!’, al CCCB, que és el germen de l’exposició actual. La representació del cos femení diu molt sobre l’època que a cada dibuixant li va tocar viure. 

Cossos ocults sota els vestits

Per exemple, durant el franquisme, el còmic femení pintava un estereotip de dona preocupada per la casa, la parella, les compres... i els seus cossos «no existien»: s’ocultaven sota els vestits, explica Marika. «No és que les dones no tinguessin res a dir, sinó que no tenien espai, l’espai que deien que era d’elles era imposat», recalca. És l’època de Carme Barbarà i Rosa Galceran, entre d’altres.

Amb la Transició, van arribar també les avantguardes feministes. Un grup d’autores van optar per combatre els estereotips que les lligaven. La representació del cos femení formava també part d’aquesta transgressió, com s’aprecia a les obres de Marika Vila, comissària de la mostra (esquerra) i Ana Miralles (dreta).

La ruptura va venir als anys 70. Algunes dibuixants, entre les quals figura Marika, es van rebel·lar contra la visió patriarcal. «El canvi es nota en l’expressió del cos: es trenca el model d’una sola dona i surten les dones». Sorgeix el còmic per a adults, la pluralitat, l’erotisme. Les hereves d’aquella època transgressora formen la nova generació de dibuixants (Antonia SantolayaRaquel Riba Rossy...). «Elles tenen un referent en nosaltres i a nosaltres ens anima saber que són allà», diu Marika, orgullosa. La lluita segueix, però no falten guerreres.

Joves dibuixants reivindiquen el seu empoderament i aprofiten les noves tecnologies i les xarxes socials per oferir un discurs propi i alternatiu. Cossos femenins tan diversos com els de Raquel Riba Rossy (dreta) o Antonia Santolaya (esquerra). Ara hi ha tants tipus de dones com mans que les dibuixen.

Temes: Art Còmic