El compromís de Guerrero Medina

La figura humana és un dels motius principals de José María Guerrero Medina (Jaén, 1942), que li serveixen per representar el seu món interior i exterior. Els seus personatges, d’una gran força expressiva, són l’eix central d’una exposició que acull la Fundació Vila Casas fins al 24 de maig. ’Guerrero Medina. El meu compromís’ pretén, com el seu nom indica, deixar patent el compromís de l’artista, un compromís social, però que va més enllà. En paraules del mateix autor: «El compromís més gran és amb mi mateix i amb l’art».

L’exposició repassa quatre àmbits. Comença amb els ’Fragments de la memòria’, sèrie que va començar fa 30 anys i en què, a partir d’un full en blanc, l’artista dibuixa una línia sense saber què sortirà. És un procés automàtic, que permet conèixer-se millor a un mateix, explica el pintor. A partir d’aquests primers dibuixos, pinta els olis, amb una tècnica més elaborada. El segon apartat, ’Art-denúncia’, recull obres antifranquistes dels anys 60 i 70, que commouen pel missatge i per la forma. «M’interessen la idea i el plàstic, si només hi hagués la idea, seria un pamflet», diu Guerrero Medina.

Un dels àmbits més destacats és el de l’exili republicà, temàtica que va sorgir a partir d’un encàrrec del Museu d’Història de Catalunya i en el qual va acabar bolcat. Persones derrotades, sense llibertat, ennuvolades pel dolor... conceptes que transcendeixen de la postguerra civil i els fan intemporals.

L’últim àmbit expositiu és ’Pintant Velázquez’, sèrie que considera tancada. Ara, Guerrero Medina, establert a Catalunya, continua treballant en ‘Fragments de la memòria’ i, de tant en tant, en paisatges que pren com un «gaudi», un descans entre les figures que sempre l’acompanyen.