Inicia sessió

Inicia sessió amb el teu compte dEl Periódico

He oblidat la contrasenya Política de privacitat

Si encara no ets usuari, Registrat

TEATRE

'Nenes i nens', el polvorí del patriarcat

Anna Sahun brilla a La Villarroel amb un monòleg que, sota la seva capa de comicitat, amaga una bomba

Marta Fergut

'Nenes i nens', el polvorí del patriarcat

DAVID RUANO

El títol, 'Nenes i nens', invertit l’ordre marcat pel sistema patriarcal, ja dona pistes de les intencions de l’autor: el britànic Dennis Kelly, artífex d’èxits com el musical 'Matilda' i la sèrie 'Utopia', que va estrenar la peça el 2018 per a lluïment de Carey Mulligan. Ara, en la seva estrena barcelonina en La Villarroel, dins del festival Grec, és Anna Sahun qui es llueix superant el repte del seu primer monòleg amb una brillant interpretació.

Titànic esforç –hora i mitja a soles davant la platea i sense el recolzament d’artefactes escènics– amb l’al·licient d’una creació en família. La seva parella, Joel Joan (van compartir plató a 'Porca misèria'), firma la direcció amb pols àgil i ella s’espavila amb fluïdesa i sense impostura mentre transita per diferents episodis de la vida, personal i laboral, d’una dona valenta que serà víctima –atenció, espòiler– de la més brutal i incomprensible manifestació de la violència masclista.   

'Nenes i nens'

La Villaroel (Villaroel, 87)
Fins al 7 de juny
Autor: Dennis Kelly
Direcció: Joel Joan
Repartiment: Anna Sahun 

Assistim a un relat que es presenta com una stand-upcomedy –llàstima del fallit i prolongat inici, en què la protagonista explica com va conèixer el pare dels seus fills– per anar alçant el vol de la mà d’una escriptura que va guanyant potència i intensitat fins que esclaten la bomba i l’emoció.

Pel camí, l’autor va tirant caps. En les molt ben recreades escenes domèstiques de la mare amb els fills –gran desplegament d’energia i talent de Sahun–, veiem com la nena juga a construir edificis mentre al seu germà li dona per destruir-los. El dramaturg marca així la seva hipòtesi: la tendència (¿innata o adquirida?) de l’home cap a la violència.

La crisi del poder masculí 

El to despreocupat manté el somriure a la platea durant part de la funció, però a poc a poc es va desdibuixant. Tot sembla anar-li bé a la dona fins que apareixen la inquietud, les sospites i la gelosia. El ‘pater familias’ perd el control i obre les portes al gir tràgic. Com a bon mascle, no tolera cap altre poder que el seu i és incapaç d’assimilar la pèrdua del seu domini i el canvi de rol tradicional amb l’apoderament femení. La seva inicial condescendència amb l’aventura professional de la seva dona desapareix quan arriba l’èxit.

EL+

Una brillant Anna Sahun interpretant un text potent.

EL-

L’escena inicial de l’obra no està a l’altura.

Al final, després d’un demolidor cop de puny a l’estómac, l’autor dona ales a la mare coratge perquè no es rendeixi i abraci l’amor. Una obra necessària que atrapa i connecta amb aquesta realitat en la qual el cop de maça masclista afecta qualsevol família, per més modèlica i feliç que pugui semblar. 
 

Temes: Teatre