Inicia sessió

Inicia sessió amb el teu compte d'El Periódico

He oblidat la contrasenya Política de privacitat

Si encara no ets usuari, Registrat

TEATRE

'La zanja': el colonialisme d'ahir i d'avui

La companyia Titzina torna a La Villarroel amb un altre exemple del seu teatre social que convida a la reflexió. 'La zanja' aixeca un pont entre el passat i el present amb l'explotació del tercer món de teló de fons

José Carlos Sorribes

'La zanja': el colonialisme d'ahir i d'avui

Gerardo Sanz

La història és cíclica i es repeteix. Tot i que sigui 500 anys més tard. Poca o cap diferència hi ha entre la colonització del conqueridor espanyol Francisco Pizarro al Perú al segle XVIi la que protagonitzen avui multinacionals buscant matèries primeres, or en aquest cas, en aquelles mateixes terres. A aquest discurs s’agafen Pako Merino i Diego Lorca, el duo de Titzina Teatre, a la seva nova obra, 'La zanja', que presenta La Villarroel. Un muntatge que segueix els paràmetres d’una personalíssima manera de fer teatre i amb una carrera que ha tingut més reconeixement a fora que a Catalunya. I això que van fundar la seva companyia ja fa 19 anys a Cerdanyola del Vallès.

La zanja

La Villarroel
Direcció i dramatúrgia: Diego Lorca i Pako Merino
Intèrprets: Diego Lorca i Pako Merino
Fins al 22 de abril
A partir de 18 euros

Són gairebé dues dècades i només sis obres en el seu currículum. Una xifra curta que és fruit tant del llarg procés de preparació de cada muntatge com de la seva llarga vida en exhibició. Merino i Lorca s’ho fan tot ells sols, i a consciència. Interpreten i firmen la direcció i dramatúrgia de totes les seves propostes, que obeeixen a un teatre que convida a la reflexió i amb una càrrega política no exempta d’humor.

Un accident en un camí d’una empresa minera que transportava mercuri líquid, a mitjans de l’any 2000, en una població peruana és el punt de partida de ‘La zanja’. La companyia, segons alguns testimonis, va oferir diners per recuperar el mineral líquid. Nens, dones i homes ho van fer ignorant el mal que podia suposar per a la seva salut.

La conquesta de Pizarro

El muntatge, que s’obre amb Lorca narrant els antecedents històrics de la conquesta de Pizarro i de l’execució de l’emperador inca Atahualpa, recorda aquest episodi de forma indirecta. A partir d’aquí, ens presenten el conflicte. Un tècnic de la multinacional minera intenta sobre el terreny convèncer l’alcalde, un defensor de la terra, de les bondats de la seva proposta com una porta al progrés i al benestar de la comunitat. La retòrica habitual, vaja, dels qui exploten els recursos del tercer món.

Merino i Lorca despleguen el seu discurs, que planteja preguntes i no dona respostes, amb una imaginativa economia de mitjans. Aquí es percep la seva formació a l’escola Lecoq de París. Un mínim canvi –a partir d’un objecte, del vestuari o de l’encertada il·luminació– introdueix en un espai gairebé despullat un nou personatge (i en són uns quants) en una trama que potser tingui massa ramificacions argumentals.

EL+

L’enginyosa economia de mitjans de Diego Lorca i Pako Merino per multiplicar-se.

EL-

La proposta és tan ambiciosa que s’arriba a esfilagarsar en algun moment.

Però així són Pako Merino i Diego Lorca. Juguen, proven i sempre van més enllà en una posada en escena fragmentada que s’ha de completar com un puzle. A 'La zanja' fins i tot hi ha ecos de la mitologia inca presentats com un conte propi del realisme màgic. Llarga vida al duo de Titzina.

Temes: Teatre