'Mirai, mi hermana pequeña': viatge immaterial al fons de la família

El japonès Mamoru Hosoda ha estat creant durant tota la seva carrera fantasies animades increïblement imaginatives i estilitzades a fi d’explorar dinàmiques familiars i, en especial, les complexitats de la paternitat. Sobre el paper, la seva setena pel·lícula pot semblar relativament mundana; a diferència de les anteriors, al cap i a la fi, no inclou llops amb faccions humanes ni intel·ligències artificials que intenten destruir la Terra, sinó només una prole que intenta sobreviure a les adversitats i aprendre’n. En realitat, no és tan senzill.

Mirai ofereix una mirada caleidoscòpica a tot un historial familiar a partir de l’experiència –potser il·lusòria– de Kun, un mocós de quatre anys mimat i propens a l’enrabiada que veu com el seu regnat a casa es posa en perill amb l’arribada de la seva nova germana, Mirai. Sobrepassats per l’atac de gelosia, la mare i el pare lluiten per evitar que la negativitat del nen degeneri en violència mentre miren de sobreposar-se a l’esgotament, l’estrès laboral i les disputes maritals.

Un món imaginari

Notícies relacionades

Berga treu les tendències de moda al carrer demà

Un mirador privilegiat de Manresa amb història

Atès l’escàs èxit de les seves demandes d’atenció i els rampells egoistes, Kun es refugia en el món imaginari que descobreix al pati de la casa, i en el qual comença a ser visitat per aparicions d’éssers estimats del seu passat, el seu present i el seu futur: hi acudeixen la seva mare quan tenia la mateixa edat; el seu avi, que ha mort fa poc; una versió adolescent de la petita Mirai, i un príncep que resulta ser el gos familiar. Gràcies a aquestes trobades, Kun aprendrà a entendre que, igual que ell, els adults pateixen i senten decepcions i mereixen compassió, i que tant ell com la seva germana són dos punts en un continu genealògic que s’estén endarrere i endavant.

Mirai adopta el pueril punt de vista del seu protagonista, cosa que significa que no es pren excessives molèsties a buscar explicacions a aquestes presències màgiques; així mateix, adopta els ritmes vitals i el temperament propis d’un nen, capritxós i obstinat i propens als canvis d’humor. Per això, per descomptat, compta amb l’ajuda dels dibuixos de Hosoda, que enlluernen sense necessitat de cridar l’atenció sobre si mateixos i remarquen l’impacte emocional de la història, recordant-nos que la millor animació té l’habilitat per accedir a l’essència dels sentiments i l’experiència humans amb una precisió i una fondària que el cine d’acció real gairebé mai assoleix. Garantim que, al final de la projecció de Mirai, els nens entre el públic estaran bocabadats; els seus pares, mentrestant, tindran un nus al coll.