Carolina Marín, llegenda del bàdminton, anuncia que es retira

Fins aquí ha arribat. Carolina Marín ho ha intentat tot per brindar-se a si mateixa i a l’afició espanyola un comiat a l’altura de la seva llegenda. Però el seu cos, per desgràcia, ja fa gairebé dos anys que no respon a les exigències de la seva ambició. Sense poder fer-ho des d’una pista, com li hauria agradat, Marín, un mite de l’esport espanyol, diu definitivament adeu.

L’esportista va anunciar ahir la retirada del bàdminton mitjançant un vídeo publicat a les xarxes socials. La campiona olímpica a Rio 2016 va fer l’anunci a la seva Huelva natal, on se celebrarà l’Europeu en què la llegenda de l’esport espanyol aspirava a retirar-se i on no podrà participar per les lesions.

Final d’etapa a Huelva

"El meu camí en el bàdminton professional s’ha acabat i per tant no participaré en l’Europeu de Huelva. Volia que ens veiéssim per última vegada en una pista, però no vull posar en risc el cos per això", va indicar la ja exjugadora de bàdminton, absent de la competició des que es va trencar el genoll en les semifinals del torneig individual dels Jocs de París 2024, quan estava a pocs punts de colar-se a la final per la medalla d’or. "Volia que el final com a jugadora fos d’una altra manera, però a la vida les coses no passen sempre com volem i hem d’assumir-ho", va dir amb serenitat l’esportista de Huelva, de 32 anys, amb missatges d’agraïment a la família, els patrocinadors i l’afició espanyola.

"Volia que el meu camí s’acabés a Huelva i així serà. No amb la raqueta a la mà, però sí a la ciutat que em va veure néixer. Hi seré per tornar-vos l’energia que m’heu transmès", va afegir Marín, que confirma la seva presència en el torneig que es disputarà al pavelló que porta el seu nom entre el 6 i el 12 d’abril i en el qual rebrà un homenatge a l’altura del seu llegat.

Perquè Carolina Marín gaudeix de l’extraordinari mèrit dels pioners, de triomfar en un terreny desconegut. Abans d’ella, el bàdminton professional no era res a Espanya, una disciplina que ni tan sols arribava al que és minoritari, dominada del tot per esportistes asiàtics. El seu extraordinari talent i el seu sacrifici la van convertir en un mite a Espanya i en una rockstar en països com Indonèsia, en els quals la seva fama era equivalent a la que pugui tenir un futbolista o un tennista d’elit a Europa. Des de la seva inesperada irrupció en l’elit el 2014, Marín va anar amassant un palmarès llegendari, que inclou un or olímpic, tres campionats del món i set més d’Europa.

Si la collita no ha sigut més gran és per les lesions que l’han destrossada en l’últim tram de carrera, amb tres ruptures dels lligaments creuats dels genolls. La primera va ser el 2019, quan es preparava per a Tòquio 2020. La pandèmia va ajornar un any aquells Jocs i li va concedir més temps de recuperació. El genoll, però, va tornar a espetegar el maig del 2021, i això li va frustrar l’objectiu de revalidar l’or de Rio 2016.

Notícies relacionades

Sèrbia posa a prova l’Espanya dels quatre porters

Induráin: "És molt bonic viure la prova en directe"

Ja veterana, i després de sumar un nou Mundial i dos Europeus més al seu palmarès, ho va apostar tot a París 2024. Guardonada amb el premi Princesa d’Astúries 2024, hi arribava amb dubtes però amb la determinació d’aconseguir un segon or olímpic. La seva evolució en el torneig va anar alimentant les expectatives. Fins que el genoll es va tornar a trencar: va ser, sens dubte, la imatge espanyola d’aquells Jocs, molt més potent i recordada que no pas qualsevol de les medalles aconseguides per la delegació nacional.

La recuperació, física i mental, d’aquesta lesió no va ser la desitjada. Fa poc més d’un mes, de fet, Marín va anunciar que tornava a passar pel quiròfan, un preludi de la retirada que va anunciar ahir. "Em pensava que era una superheroïna que podia amb tot. Ara només penso en la meva salut", deia fa uns mesos en una entrevista amb EL PERIÓDICO, en què va deixar entreveure que no es podria acomiadar jugant a Huelva.