Inicia sessió

Inicia sessió amb el teu compte dEl Periódico

He oblidat la contrasenya Política de privacitat

Si encara no ets usuari, Registrat

TEATRE

'Lapònia': Santa Claus fa riure molt

Les comèdies de parelles són un recurs que mai, o gairebé mai, falla. El Club Capitol n'estrena un altre exemple amb 'Lapònia', que porta la firma de Cristina Clemente i Marc Angelet

José Carlos Sorribes

'Lapònia': Santa Claus fa riure molt

Oriol Pages

Lapònia

Club Capitol
Autoria i direcció: Cristina Clemente i Marc Angelet
Repartiment: Meritxell Calvo, Meritxell Huertas, Roger Coma, Manel Sans
Fins al 24 de febrer. Des de 15 euros

Famílies i parelles són un terreny fèrtil per a l’escriptura teatral, principalment en l’apartat de la comèdia. Els exemples són incomptables i, en el cas dels matrimonis, amb una fórmula imbatible: una anècdota, i poc més, desencadena una tempesta en què la discussió trona sense pausa. La dramatúrgia francesa, amb Yasmina Reza al capdavant, ha elaborat en els últims temps un tractat sobre la qüestió.

Per citar només dos casos, tant teatrals com cinematogràfics, podem parlar d’'Un déu salvatge', de Reza, i 'El nom’, de Matthieu Delaporte i Alexandre de la Patellière. Aquest camí segueix al Club Capitol. 'Lapònia', una comèdia també escrita i dirigida a dues mans (les de Cristina Clemente i Marc Angelet). I també definida per una direcció àgil, un bon ritme i un treball interpretatiu que tampoc defalleix. Les tres condicions es produeixen en aquest combat entre dues parelles que interpreten d’una banda Roger Coma i Meritxell Calvo, i Manel Sans i Meritxell Huertas de l’altra.

Els primers viuen a Lapònia. L’Olavi és finlandès i la Núria treballa en una empresa que té allà la seva base. Reben la visita per Nadal de la Mònica, germana de la Núria, i del seu cunyat, el Ramon. La cita sotsobra perquè l’Aina, la filla de l’Olavi i la Núria, revela al seu cosí Martí que no ha viatjat al lloc natal del Pare Noel. És una invenció dels papes. I és que els matrimonis nòrdics no atenen a tradicions que desperten la il·lusió dels nens, tot i que sigui amb mentides pietoses.

El desacord per aquest descobriment traumàtic per al petit Martí, i sobretot per als seus pares, obre la capsa dels trons. Exploten dos mons de costums i hàbits diferents, començant per la manera d’educar els nens. Allà el text abunda en excés en el tòpic de la gent escandinava racional i avançada en contraposició a la mediterrània cridanera i poc estructurada. El conflicte creix quan es comprova que el de Santa Claus no és l’únic secret que sortirà a la llum. I no convé seguir per allò de l’espòiler.

Una ex de La Cubana

EL+

Tot l’equip mostra una ferma sincronia en una comèdia que avança a bon ritme.

EL-

El text potser abusa de l’ús de tòpics gastats en la confrontació entre les dues parelles.

Entre Coma i Huertas lliuren el duel. L’Olavi actua amb una superioritat que a poc a poc veurem que té base feble. Parla amb un català gutural, molt graciós, que Coma explota bé i que és un dels baluards de la comèdia. Huertas, mentrestant, és la seva desmesurada cunyada, que posa el crit al cel a la mínima. L’actriu, una ex de La Cubana, té recursos còmics per donar i per vendre. Més mesurats estan Sans, un marit submís, i Calvo, tot i que la Núria també perd la flegma adquirida a tones a Lapònia quan la seva volcànica germaneta li fa perdre els nervis.

Com és previsible, el duel acaba en combat nul i tots acaben entenent les raons dels altres. I l’única veritat està en la visió de la màgica aurora boreal de Finlàndia.

Temes: Teatre