L'home que ens va ensenyar a menjar porqueria

Al contrari del que molts pensen, la marca McDonald’s no va ser creada per un pallasso de cabells vermells anomenat Ronald. En realitat va veure la llum el 1940 donant nom a un petit restaurant del sud de Califòrnia propietat dels germans Dick i Mac McDonald, que van decidir utilitzar els principis de la producció en sèrie en la preparació de menjar i augmentar així l’eficàcia.

A l’establiment no hi havia taules, i es feien servir plats de paper i coberts de plàstic; fins llavors no s’havia vist res igual. El menú incloïa hamburgueses, patates, batuts, pastís, i poc més.

Dels McDonald no se’n recorda ningú. No són ells de qui parla el biopic 'El fundador', que avui arriba als cines. Parla de Ray Kroc, un hipermotivat venedor de batedores que al visitar el citat restaurant va veure el futur però que, el que se’n diu fundar, no va fundar res. El que sí que va fer va ser convèncer els germans que havien d’expandir-se i franquiciar.

Ell va aconseguir que el logo dels arcs daurats es convertís en símbol ubic de valors familiars primer al voltant dels Estats Units i després al voltant del món; que, en conseqüència, va revolucionar la nostra manera de menjar i fer negocis. El dilema que El fundador planteja, en bona mesura gràcies a una interpretació magnífica de Michael Keaton, és si per tot això hauria de ser considerat un heroi o un malvat. 

CULTURA DEL 'FAST FOOD'

Al cap i a la fi, Kroc no només va agafar una idea que no era seva i la va convertir en èxit; no només va fer fortuna personificant un cognom que no era el seu. També va intimidar els McDonald per imposar els seus mètodes i, eventualment, els va fer fora del negoci i els va robar tant milions de dòlars com el llegat personal.

Quan el 1961 els va comprar el negoci per 2,7 milions de dòlars –més o menys el que avui recapta la companyia amb els cafès que ven en dos dies-, també es va comprometre verbalment a seguir pagant-los durant tota la vida un u per cent dels royalties anuals. No va complir mai la seva paraula. Pitjor encara, després de quedar-se amb la seva marca va obrir un McDonald’s just davant del restaurant que ho havia començat tot, i així els va fer fora del negoci.

'El fundador' relata l’auge d’una cultura alimentària en què la rapidesa i l’eficiència es van imposar sobre la qualitat. Veient la pel·lícula és inevitable pensar en els problemes de salut propagats per la cultura del 'fast food' i en com, fomentant una producció agrícola barata i uniforme, McDonald’s ha contribuït a reduir la biodiversitat dels cultius i a augmentar l’ús de pesticides tòxics.

Notícies relacionades

¿La Força t’acompanya? Celebra l’aniversari de ‘Star wars’ amb aquest test

Un recorregut comercial d’1,5 quilòmetres

Però sobretot, el Ray Kroc d’'El fundador' és cosí germà del Mark Zuckerberg de 'La xarxa social' (2010) o l’'Steve­ Jobs' de Steve Jobs (2015): el símbol d’una versió del somni americà segons la qual, si vols una cosa, només l’has d’agafar encara que sigui d’un altre; segons la qual l’important no és només guanyar sinó trepitjar el teu oponent i aconseguir tant èxit com sigui possible, no importa quins siguin els danys col·laterals.

D’alguna manera, la història de McDonald’s representa el capitalisme i un absolutisme cultural genuïnament americà. Té sentit que 'El fundador' s’estrenés als EUA el 20 de gener, el mateix dia que Donald Trump va assumir la presidència.