VA-GI-NA: digue-ho sense por

¡Dones del món, la nostra vagina és nostra! ¡Coneguem-la, mimem-la, estimem-la tal com és! Amb els seus replecs, els seus sortints, els seus pèls, els seus fluids. Amb les alegries que ens dona i la tranquil·litat que ens pren. Perdem la por a anomenar-ne cada part pel seu nom; a expressar els dubtes que ens generen segles de desconeixement i prejudicis; a desprendre’ns d’etiquetes penjades per l’heteropatriarcat en el seu afany de dominació. ¡Prenguem-ne el control!

Amb aquesta proclama podrien començar Nina Brochmann i Ellen Stokken Dahl 'El libro de la vagina', però l’aposta d’aquestes futures metges noruegues és més intel·ligent: exposar la informació de manera didàctica i sense prejudicis, amb un puntet d’humor i d’erudició que fa que el puny s’alci sol. I que les seves 400 rigoroses pàgines no siguin (¡ai, el llenguatge sexista!) un conyàs

PRIMER: CONÈIXER-SE

Vagina, vulva, clito... ¿què?

Al primer capítol d’aquest llibre li passa el mateix que al manual d’instruccions de qualsevol aparell: tots sabem on és el play i la mandra ens porta a passar de llegir el fullet i a pitjar el botó directament, però si dediquem una estoneta a entendre com funciona i a aprofundir en les possibilitats del trasto, en traurem molt més partit. Així que, encara que et pensis que ho saps tot sobre el disseny del teu baix ventre, no et saltis aquestes pàgines i fixa conceptes: la vulva i les seves parts, la vagina i les seves interioritats, l’iceberg de sensacions que és el clítoris (la part externa és la més petita d’un òrgan que s’estén per la zona pelviana i als dos costats de la vulva), el misteriós punt G i la veritat sobre l’himen, aquest fals certificat de puresa que tantes vides femenines ha destrossat.

---

FLUIDS DIVERSOS

Les dones menstruen

Títol obvi, ¿eh? Doncs no tant. No cal retrocedir gaire en el temps per trobar històries sobre "aquells dies" en què les dones, més que expulsar l’òvul no fecundat com un fet natural dins del seu cicle reproductiu, semblava que estiguessin posseïdes per esperits que els impedien dutxar-se, feien pansir les plantes o tallaven l’allioli. La regla com a maledicció, vaja. I així, fins fa ben poc, ¿qui era la guapa que en parlava obertament? És veritat que avui hi ha fins i tot creadores que fan art a Instagram amb calces tacades, però els tabús i els mites hi segueixen sent. Brochmann i Stokken venen al rescat: el què, el perquè i el com (suportar-la, s’entén) de la menstruació no tenen secrets per a elles. Tampoc el fluix, tant quan funciona a la perfecció com a lubricant i barrera de protecció com quan, per alguna alteració bacteriana, requereix un examen mèdic. 

---

I ARRIBEM AL GRAN TEMA

El sexe alliberador

L’ésser humà és l’única espècie que s’amaga per tenir relacions sexuals i, alhora, és la que més ostentació indirecta fa d’aquestes trobades. El sexe és el principal reclam de la nostra societat, és a tot arreu, a l’abast de la mà, i tot i així, o potser per això, hi seguim tenint una relació problemàtica: si abans el demonitzàvem, ara l’idealitzem d’una manera que ens genera inseguretats i frustracions. El cas és no tenir una relació natural amb aquesta part de nosaltres mateixos, no sigui que ens acabem alliberant de veritat i es perdi aquest ancestral mecanisme de control. ¿I com contribueix aquest llibre a acabar amb això? Posant les cartes damunt la taula: desmuntant clixés del porno i les revistes femenines; ajudant-nos a entendre com funciona el nostre desig i com cultivar-lo; abordant els orgasmes reals i la seva absència; insistint, una vegada més, que la clau és que ens sentim lliures, i segures, i que ens estimem. A nosaltres mateixes. 

---

QUAN EL MECANISME PORTA PROBLEMES

De la dismenorrea a la mutilació genital

Notícies relacionades

Els 10 llibres impescindibles de Llegir en Català per a Sant Jordi (i més enllà)

El porno no educa

Nina Brochmann i Ellen Stokken estan a punt de graduar-se en Medicina, així que no poden evitar esplaiar-se en les qüestions estrictament mèdiques, com a l’abordar els problemes de salut que es poden derivar d’un mal funcionament, segons les seves pròpies paraules, "dels baixos". Els problemes menstruals (de l’amenorrea a la inexplicable síndrome premenstrual), els dolors a la vulva (vulvodínia, vaginisme), la incontinència urinària (beneïts exercicis de Kegel, que a més d’ajudar-te a combatre-la milloren la teva vida conjugal) i l’amplíssim catàleg d’infeccions de transmissió sexual són abordats amb rigor i minuciositat per les autores, que tenen l’habilitat d’enfundar-se la bata blanca sense oblidar que elles també podrien estar estirades a la llitera. Menció a part mereix la seva denúncia de les mutilaciones genitals que segueixen patint cada any milions de nenes: s’ha d’acabar amb aquesta salvatjada ja.

---

¡FORA ELS FALSOS MITES!

L'himen són els pares

Els metges segueixen sense tenir clar què és exactament això del punt G, si és una part interna del clítoris o si està relacionat amb les glàndules de Skene, implicades en l’ejaculació femenina, però no tenen cap dubte que la idea de l’himen i el seu sagnat com a garantia de virginitat és una sobirana estupidesa que s’ha de combatre, sobretot ara que s’ha posat de moda la himenoplàstia, una reconstrucció d’aquesta membrana amb què es vol recuperar no se sap què. Un altre mite a desterrar: que els llavis menors sempre han de quedar amagats pels grans. Aquesta imatge de la vagina infantil com a vagina normal en la dona adulta també està portant moltes dones a sotmetre’s innecessàriament al bisturí. Perillós i absurd, però ja se sap: és més fàcil (i rendible) fer-nos passar pel quiròfan que fer un pas més cap a la igualtat.