Inicia sessió

Inicia sessió amb el teu compte dEl Periódico

He oblidat la contrasenya Política de privacitat

Si encara no ets usuari, Registrat

ASSAIG GUERRER

Un dia sortirà als llibres d'història... i haurà guanyat

Era negra, pobra i dona al Kentucky dels 50. Bell hooks semblava condemnada. Però va lluitar, per ella i per tots els oprimits. Perquè, com diu el seu llibre, 'El feminisme és per a tothom'

Imma Muñoz

El seu verdader nom és Gloria Jean Watkins, però entrarà als llibres d'història com a bell hooks, així, en minúscules, que és com pretén passar ella per la vida perquè el que destaqui no sigui la seva figura, sinó les seves idees. I quan entri en aquests llibres durant tant de temps vetats a les dones haurà aconseguit un triomf majúscul, perquè la seva lluita feminista no serà teoria: serà resultats.

Gloria Jean Watkins va néixer en un petit poble de Kentucky el 1952. Mitja dotzena de germans (cinc noies i un noi), un pare amb un ajustat sou de vigilant, una mare mestressa de casa i una experiència poc agradable en un institut integrat ple de blancs (després de passar per una escola segregada) li van fer prendre consciència que el lloc que li havia sigut assignat al món no li posaria les coses fàcils: negra, pobra i a més dona. Si en casos com el seu l'ordre dels factors altera o no el producte és una cosa sobre la qual Gloria Jean, doctorada en Llengua Anglesa amb una tesi sobre Toni Morrison, segueix reflexionant i, armada (i ancorada) amb el bagatge de bell hooks, escrivint.

Perquè bell hooks és un àlies i una arma. Resulta de la combinació de les lletres dels noms i cognoms de la seva mare i la seva àvia, i la posiciona al món i li dona una perspectiva d'anàlisi fonamental en la seva obra: la vivència.

CRIT CONTRA L'OPRESSIÓ

Gairebé dues dècades havien passat des de la primera vegada que hooks va publicar un llibre teoritzant sobre la triple segregació

-de raça, de classe i de gènere- que havia patit en carn pròpia ('Ain't I a woman? Black woman and Feminism', del 1981) quan va aparèixer als Estats Units l'obra que, 17 anys més tard (¡17 anys més tard!), s'acaba de publicar en castellà: 'El feminismo es para todo el mundo', 19 capítols que aborden qüestions com dona i feina, raça i gènere, el matrimoni i les relacions de parella, l'educació feminista, la imposició dels cànons de bellesa o la masculinitat feminista. Un llibre amb dos objectius fonamentals: eliminar prejudicis al voltant del feminisme i treure'l de l'acadèmia per fer-lo arribar a les dones del carrer, ja que fins aleshores semblava una lluita exclusiva de les dones blanques burgeses, que rebutjaven incloure el component racial i el de classe en la seva reivindicació, perquè creien que la descafeïnava.

Angela Davis ens visitarà a l'octubre

Bell hooks té molt en comú amb la dona que el 9 d’octubre revolucionarà, sens dubte, el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Així, de cop, totes dues van coincidir el 1981 a les llibreries americanes vinculant les discriminacions racials amb les de classe i les de gènere a Ain’t I a woman? [No soc una dona?], hooks, i Mujeres, raza y clase, Davis. També tenien una clara diferència: mentre que la primera era una professora universitària amb unes teories que començaven a despuntar, la segona, vuit anys més gran i membre de les Panteres Negres, arribava ja a la categoria de mite i tenia fins i tot autobiografia, escrita amb només 28 anys (Capitán Swing la va reeditar aquí l’any passat). Una llegenda que es farà carn entre nosaltres molt aviat.    

I no només a elles. El títol del llibre feia (fa) una crida clara: el feminisme és un crit contra l'opressió, i els homes han de conèixer i secundar aquest moviment no només perquè els farà prendre consciència de la seva responsabilitat en el sexisme, sinó també perquè ells mateixos són víctimes del sistema. Hooks no es cansa de repetir que la lluita ha de ser conjunta perquè l'enemic de la dona no és l'home, sinó el patriarcat, jou del qual ell tampoc s'escapa.

¿REFORMISTES O RADICALS?

La mirada de hooks també es posa sobre el moviment mateix: sobre la manera com algunes dones perpetuen el masclisme, sobre la necessitat de detectar -i comprendre i denunciar- quines altres discriminacions se superposen a la de ser dona, sobre la diferència entre les feministes reformistes, les que només aspiren a aconseguir les cotes de poder dels homes, i les radicals, les que tenen clar que «no aconseguiran mai la igualtat dins del patriarcat supremacista blanc existent», escriu l'activista. Les que no propugnen un feminisme antihomes, sinó antiinjustícies. Curiosament, les que se solen emportar, avui i aquí, l'apel·latiu feminazis. Les que més por fan al sistema. Us sona, ¿oi?

Perquè el llibre de hooks no només parla del que passava als Estats Units fa 50 anys: per desgràcia, fa 20 anys estava parlant d'avui. No d'allà, aleshores, amb elles. D'aquí, ara, amb tots. 

Temes: Feminisme