POSTFESTA

Deu llocs on anar després de la disco

El primer raig de l'alba t'inunda com una gran burla còsmica i només saps una cosa: que no vols anar a casa. ¿Què pots fer? Segueix-nos

Albert Fernández

Deu llocs on anar després de la disco

No hem fet ni tres passos fora de la discoteca i ja sento la pregunteta: «¿On anem ara?». Directe a la tornada. I de seguida, el cor: «Ei, anem a casa teva, ¿no?». Doncs mira, no. No vivim al mig de l’estepa russa, exposats a planes i temporals gèlids. Això és Barcelona, existeixen mil possibilitats recreatives a qualsevol hora. Fins i tot quan la nit s’està jubilant i les ments cedeixen a distorsions lisèrgiques després d’hores de ballar. 

LO+

Esprémer la vida fins a l’últim glop.

EL-

També s’ha de dormir.

Els clàssics van al rescat de seguida. Una bona solució és aparcar el ramat en aquest bar que mai falla, Els Tres Tombs (ronda de Sant Antoni, 2). El cap de setmana a primera hora, allò es converteix en una ‘mélange’ fabulosa de iaios matiners i monstres de l’aiguamoll nocturn. Entre birres, cafès, croissants i sucs amb un rajolí de vodka més tres quartes parts de menyspreu del cambrer, allà hem ordit plans en cases desconegudes i hem besat cares que mai recordarem.

En el proper Rincón del Artista (Nou de la Rambla, 105), com diu el seu nom, el que va és la creativitat. En aquest temple immortal de la faràndula, la postfesta també arrela amb la distinció. Mentre uns treuen unes tripes, d’altres desborden les taules amb el seu espectacle dement. N’hi ha que van al lavabo escales avall i mai tornen.

Rincón del Artista: temple immortal de la faràndula i la postfesta N’hi ha que van al lavabo i mai tornen. / álvaro monge

De vegades, fins i tot quan camines per l’altre costat de la vida, t’entra gana. Molta gana. Per això és una sort que forns com Granier (Paral·lel, 115) i Forn Mistral (ronda de Sant Antoni, 96) obrin les portes i comencin a deixar anar les seves aromes cruixents des de molt aviat. Un altre clàssic innegociable és la Xurreria J. Argiles (Marina, 107), al costat del metro de Marina. A partir de les 5 del matí supera cues a algunes discos limítrofes. Si a aquelles hores la butxaca no dona per a més, la diàspora de ‘badulaques’ i botigues 24 hores repartides per la ciutat és pura benedicció. 

Com aquest viatge al final de la nit retorça els seus camins, pot passar de tot. Si insisteixes a no anar al llit, sempre pots anticipar la teva jubilació i posar-te el SER Aventureros a la ràdio mentre contemples una obra d’aquestes que tant admiren els octogenaris. La de Glòries està molt sucosa ara. Ja que ets allà, et recomano acostar-te al Nou Parc de Les Glòries (Gran Via de les Corts Catalanes, 844), 20.400 metres quadrats de superfície verda i amplis tobogans de metall sinuós per perdre’s en pensaments o relliscar fins a un terra tou. 

Conclusions reparadores 

Si has punxat a la discoteca, sempre pots completar la jugada acostant-se a Punxades 24 Hores (Tarragona, 101). Potser arribes a conclusions reparadores, o et decideixis per fi a arreglar el cotxe. Per si t’envalenteixes i decideixes tornar a intentar la conquista, a Floristeries Navarro (València, 320) et poden ajudar amb un ram sensacional, en qualsevol de les teves 24 romàntiques hores. Si pel que sigui acabes la nit en bona companyia, aneu sobrats de motivació, sou molt esportistes o directament ‘gilipolles’, sempre podeu buscar la providència junts amb un ascens matutí als Búnquers del Carmel (Marià Labèrnia, s/n). Deixar la ciutat als peus ajudarà a reconsiderar la teva viciosa existència. 

Ah, ¿que tu en realitat només buscaves un ‘after’? Els ‘afters’ ja no es diuen així. Ara són associacions culturals. Hi ha un mític que es diu igual que un poble de Badajoz important en la crònica negra espanyola, per al qual necessites saber una contrasenya, i un altre en el qual t’obren pas després de clissar-te per un espiell metàl·lic, el nom del qual remet a bruixeria amb concreció cromàtica. 

Tornejos de ping-pong a deshores

Però quan acabes la nit amb un reguitzell de pobres diables lleganyosos, ni tan sols fa falta endinsar-se en els intersticis del submon ‘afteril’ per gaudir-lo. L’ambientàs que s’organitza cada cap de setmana a la plaça de Joanic és de traca. Mentre els ‘segurates’ de l’Almo2bar escampen els últims despistats del ball, a la plaça s’organitzen uns tornejos de ping-pong a deshora que són la glòria. El parc també és ideal per quedar-nos asseguts, embadalits, mirant la gent, i cedir per fi a la son. Per desgràcia, quan li dones la volta a la nit, els alegres díscols sempre tornen a la càrrega: «Vinga, Albert, però anem a casa teva ara, que tens aquell pati tan divertit». Argh. De vegades és preferible passar 24 hores al carrer per omplir la teva casa d’éssers inundats de pocions.

Temes: Bars