Desembarcar

Barcelona no es pot permetre que molts guiris baixin d'un supercreuer pensant que desembarquen a la capital del flamenc o que el millor souvenir possible serà un canari de la Rambla embolicat per regal.

Notícies relacionades

BCN invertirà 32 milions per triplicar la potència fotovoltaica

Dimiteix el president del PP d’Esplugues per colar despeses personals a l’ajuntament

Mentre els hotels barcelonins viuen dies de vaques magres i Turisme de Barcelona intenta revifar el foc convencent els nostres veïns europeus i fins i tot els milionaris russos, xinesos i indis de les meravelloses virtuts de la capital catalana perquè vinguin corrent a gastar els seus diners, només un segment turístic funciona a tota vela: els creuers. Aquesta modalitat de viatge que cada vegada té més adeptes no només ens ha erigit --amb dos milions de viatgers-- en primer port de creuers d'Europa i cinquè del món, sinó que arrossega milers d'estrangers a passar uns dies a la ciutat. D'altres, per desgràcia, només fan escala unes hores i, si no porten bones guies, s'han de fiar del petit fullet de dues pàgines que la majoria de companyies preparen per als seus viatgers i dipositen sobre el coixí la vigília de l'escala.

Però ¡horror!, vista la informació proporcionada per moltes navilieres, no és gens estrany que els nord-americans tornin al vaixell cap al vespre vestits amb els horripilants barrets mexicans barats que venen a molts establiments de records, o amb dues tristes castanyoles erigides per descuit en signe d'identitat català. Ignorància a banda, els incauts viatgers --sobretot els que es preocupen més del shooping local que de la ruta cultural-- són víctimes de recomanacions tan exòtiques com disfrutar d'un bon zapateado a la ciutat de Gaudí, o de "comprar mones i canaris" a les botigues de Barcelona. El més surrealista de tot plegat és que en una escala andalusa, per exemple, es troben amb el suggeriment de delectar-se amb "un bon Priorat" --segons diu un fullet de Màlaga--, animar les tapes amb el tradicional "pa amb tomàquet" (sense comentaris) i rematar l'àpat amb una gustosa crema catalana. Pobre del ianqui o l'anglès (predominants en molts d'aquests vaixells) que intenti buscar un menú semblant al sud d'Espanya. Segur que perd el vaixell.