La passió segons sant Bach

René Jacobs (Gant, Bèlgica, 1946) és una de les personalitats més influents en la música actual. El cèlebre contratenor s'ha convertit, amb el pas del temps, en una de les batutes més carismàtiques, especialment per la seva tasca de renovació de la interpretació del repertori barroc. 

El Palau de la Música tindrà aquest mes el privilegi de disfrutar per partida doble del seu talent, amb la recreació, primer, de la seva visió de la 'Passió segons sant Mateu' de Bach en plena Setmana Santa (10 d'abril) i, posteriorment, amb la recreació en concert de l'òpera 'Così fan tutte' (24 d'abril), una invitació a la reflexió sobre la fidelitat, la gelosia i el perdó en la que serà l'última entrega del cicle dedicat a Mozart, després de recrear al recinte modernista 'La flauta màgica', 'Les noces de Fígaro' i 'Don Giovanni'.

UNA OBRA CABDAL

Enemic de la rutina, intenta sempre buscar una nova lectura a les composicions que integren el seu ampli repertori. «La millor manera de ser modern al recuperar obres antigues és anar a les fonts originals des de la frescor del seu primer dia», ha dit. El primer dels seus reptes a Barcelona serà enfrontar-se amb aquest criteri a un dels grans llegats, el més llarg i intens, de la producció d'obres sacres de Bach.

El geni del barroc va escriure cinc passions, però només se n'han conservat íntegrament dues, la 'Passió segons sant Joan', estrenada a l'església de Sant Nicolau de Leipzig el Divendres Sant del 1724, i la versió de la de sant Mateu, que va arribar cinc anys després amb un contingut més dramàtic que l'anterior.

Al Palau tindrem l'oportunitat de reviure aquesta obra, que representa la culminació de la música de Bach dedicada al culte luterà. L'obra té dues parts i consta de 68 números dins d'una estructura d'estil operístic. El mestre flamenc compta per afrontar aquesta apassionant aventura de gairebé tres hores de durada amb dues formacions del prestigi de la instrumental Akademie für Alte Musik de Berlín (Akamus) i de la coral RIAS Kammerchor, experta en la recrea­ció amb criteris històrics d'obres del Renaixement i el barroc.

Totes dues sintonitzen amb la filosofia de recerca de nous enfocaments de Jacobs, i el mateix passa amb els solistes que l'acompanyaran, ja que el director rebutja treballar amb cantants divos que no estiguin disposats a connectar amb la seva línia creativa.

D'entre les veus que figuren en el repartiment destaca la del reconegut tenor Julian Prégardien encarnant l'evangelista. Sobre ell recaurà el pes del fil narratiu del text evangèlic. El rol exigeix una gran expressivitat dramàtica i declamativa per transmetre la visió del patiment i mort del redemptor en un clima d'emocionant espiritualitat.

Notícies relacionades

Un Nadal de joguina

Un pessebre de muntanya al Bages

El baix Johannes Weisser donarà vida a la figura de Crist, amb el recolzament de l'envoltant corda, mentre que fixos en la nòmina de Jacobs com Sunhae Im, Anja Petersen, Kristina Hammarström, Benno Schachtner, Minsub Hong i Jonathan de la Paz recrearan els restants personatges de la trama i el cor a les turbes. Peces corals, àries, ario­sos i recitatius s'alternen per donar cos musical a aquest monument sacre.

Grans directors han afrontat la lectura d'aquesta obra mestra i han demostrat les possibilitats d'abordar-la des de diferents criteris, entre ells Herbert von Karajan, Nikolaus Harnoncourt i John Eliot Gardiner, però la mirada de Jacobs centrada en els matisos de la veu, la importància del text i el desenvolupament de tota la força del drama promet ser molt commovedora. Queden poques entrades per disfrutar d'aquesta reflexió altament recomanable sobre la vanitat, l'home i la redempció. Una cita imprescindible.