Menjar sol, per Òscar Broc

Faig una enquesta ràpida entre els meus pròxims i detecto una quantitat alarmant d’animals socials que asseguren tenir pànic a menjar en solitari. Alguns, fins i tot, confessen que prefereixen esllanguir-se davant del televisor amb una pizza hawaiana a la falda abans per passar pel mal trago d’anar sols al seu italià favorit. Ho viuen com una derrota. 

Quan superes l’estúpida barrera de la pressió social, descobreixes que menjar sol és una benedicció: no hi ha converses absurdes amb què omplir el buit, no hi ha experts en vi, no hauràs d’escoltar les mateixes anècdotes d’aquell viatge a Tailàndia ni treure la maleïda calculadora per saber el que toca pagar a cadascú.

Metadona de sociables

El periodista gastronòmic Rafael Tonon, explica a ‘Las revoluciones de la comida’ que cada vegada més persones mengen soles perquè ho han elegit. Mirar de veure-ho com una experiència positiva i alegre, assegura, pot servir-nos per conèixer els nostres propis gustos sense necessitat d’agradar a ningú. 

Notícies relacionades

Restaurants de Barcelona per a festivalers

Pesos i menjar per a gossos, per Òscar Broc

Jo vaig començar per la barra. Metadona per a comensals sociables. T’ajuda a desenganxar-te de la companyia, fa que la transició a la soledat sigui el més suau possible. A la llarga, t’armaràs de valor per demanar taula per a un i podràs disfrutar d’un àpat amb tu mateix, sense interferències, sense por de l’estigma. Ben mirat, amb l’smartphone a sobre, ¿qui dimonis està sol avui dia?