El plàstic el pagues tu, per Òscar Broc

És la resposta de l’imperi del ‘fast food’ a la llei impulsada pel Govern per gravar els envasos de plàstic no reutilitzables. Si multipliquem aquest cèntim addicional per centenars de milers d’addictes al menjar porqueria, la quantitat resultant és d’allò més respectable. De tota manera, ¿a ningú li sagnen els ulls al veure que aquest càrrec va a compte del consumidor, per molt que la llei ho permeti? ¿Per què ha de pagar el client l’ús de plàstic no reutilitzable quan és decisió de l’empresa fer-lo servir? 

Extra de quètxup

Notícies relacionades

Els millors restaurants de Barcelona on compartir plats i vins naturals

Còctels a preus ajustats: gasta amb moderació als barris més ‘cool’ de Barcelona

A ningú li passarà pel cap reclamar dos o tres cèntims de més en el compte. El problema no és la quantitat, el problema és que una cadena internacional que vomita tones de plàstic i aconsegueix beneficis obscens obligui el client a rascar-se la butxaca per no desquadrar marges. ¿Tan difícil i costós és trobar i aplicar solucions per rebutjar d’una vegada per sempre el plàstic en qüestió? 

I ja posats, si tan important és la nostra salut com el medi ambient, dic jo que també s’haurien de gravar les ‘burgers’ i patates fregides d’ínfima qualitat que introduïm en el nostre cos, autèntiques bombes contaminants per a la salut de l’espècie humana. Un cèntim més a prop de la diabetis.