Terrasses sense fum, per Òscar Broc

Imagina, estimat lector, que estàs degustant un arròs amb gambots a la terrassa del teu restaurant favorit. El sol t’escalfa les galtes, la vida et somriu, res pot sortir malament. Renoi, si t’oferissin un Ferrari a canvi d’aixecar-te i anar-te’n en aquell precís moment, rebutjaries la ‘carraca’ i et demanaries una altra copa d’albariño.

Bad Bunny i Ducados 

Ah, però quan la contaminació és una altra, les coses canvien. Si en lloc de Bad Bunny a un volum atroç, el paio de la taula del costat t’envia un núvol de Ducados directe a la cara, per a alguns no hauria de passar res. Entenc que molts fumadors considerin que menjar i fumar són activitats complementàries. Però aquesta associació només funciona al seu cap: per a la resta de persones, menjar amb fum de tabac aliè és una porcada. 

Per això la prohibició de fumar a les terrasses per al 2023 no em sembla només lògica, sinó necessària perquè la majoria no fumadora pugui disfrutar del seu menjar sense empassar-se les boirines tòxiques de l’altra taula. A la meva manera de veure, ser en una terrassa no et dona carta blanca per fer el que et dona la gana. Menja i deixa menjar.

Notícies relacionades

La millor cuina catalana casolana de Barcelona

El plàstic el pagues tu, per Òscar Broc

Si ve tant de gust fumar, no costa res aixecar-se, apartar-se una mica de la zona on són els comensals i disfrutar d’aquest cigarret sense destrossar-li el menjar als altres. Si em ve de gust escoltar Bad Bunny, em posaré uns auriculars. No és una qüestió de llibertat, al meu món es diu ‘civisme’.