Sense xavalla no hi ha propina, per Òscar Broc

Som molts els que, després del flagell de la covid, hem deixat de portar diners a la butxaca. La Visa mana. Després d’esmorzar, passes la targeta o el mòbil pel datàfon i tururut viola. Mai penses a demanar-li al cambrer que sumi 10 cèntims al total, a tall de propina. Entono el mea culpa: soc el primer que mai pensa a afegir aquest pessic quan pago amb targeta; soc un dels culpables de la gradual desaparició d’aquest petit i merescut reconeixement a la feina de les persones que ens posen la cervesa. 

Plàstic fi

Notícies relacionades

Els millors restaurants de Barcelona on compartir plats i vins naturals

Còctels a preus ajustats: gasta amb moderació als barris més ‘cool’ de Barcelona

Curiosament, l’esmentada actitud no es repeteix quan vaig a un restaurant i el compte és més voluminós. Pagues amb targeta el menjar i li afegeixes un plus, no hi ha problema. ¿Per què no faig el mateix amb l’esmorzar o la cerveseta d’abans d’arribar a casa? No tinc una resposta clara. El cert és que a la cafeteria el plàstic ha aconseguit que m’oblidi d’una cosa que abans tenia totalment interioritzada.  

Tots els cambrers que conec asseguren que les petites propines s’esllangueixen en mans del plàstic. Quantitats que poden semblar absurdes quan no es manifesten en forma de xavalla, però que per als treballadors són importants. Prometo esmenar l’error: «Posa al datàfon 10 cèntims de propina, sisplau». No costa tant, ¿no?