Agafa pa i suca

Sense xavalla no hi ha propina, per Òscar Broc

El plàstic està aniquilant el sa costum de deixar petits sobrants de xavalla en mans dels cambrers

Sense xavalla no hi ha propina, per Òscar Broc

Álvaro Monge

Aquests deu cèntims que et sobraven de l’esmorzar i acabaven al gotet de les propines... Sembla que parli d’altres temps, però abans de la pandèmia, aquestes petites quantitats extra anaven incloses al ‘pack’. Prenies una birra i deixaves aquesta moneda de 5 cèntims a la barra. Cafè, biquini i moneda de 20 cèntims per a la casa. Ara ja no. El plàstic està aniquilant el sa costum de deixar els petits sobrants de xavalla en mans dels cambrers. I no sembla que hi hagi marxa enrere.  

Som molts els que, després del flagell de la covid, hem deixat de portar diners a la butxaca. La Visa mana. Després d’esmorzar, passes la targeta o el mòbil pel datàfon i tururut viola. Mai penses a demanar-li al cambrer que sumi 10 cèntims al total, a tall de propina. Entono el mea culpa: soc el primer que mai pensa a afegir aquest pessic quan pago amb targeta; soc un dels culpables de la gradual desaparició d’aquest petit i merescut reconeixement a la feina de les persones que ens posen la cervesa. 

Plàstic fi

Curiosament, l’esmentada actitud no es repeteix quan vaig a un restaurant i el compte és més voluminós. Pagues amb targeta el menjar i li afegeixes un plus, no hi ha problema. ¿Per què no faig el mateix amb l’esmorzar o la cerveseta d’abans d’arribar a casa? No tinc una resposta clara. El cert és que a la cafeteria el plàstic ha aconseguit que m’oblidi d’una cosa que abans tenia totalment interioritzada.  

Notícies relacionades

Tots els cambrers que conec asseguren que les petites propines s’esllangueixen en mans del plàstic. Quantitats que poden semblar absurdes quan no es manifesten en forma de xavalla, però que per als treballadors són importants. Prometo esmenar l’error: «Posa al datàfon 10 cèntims de propina, sisplau». No costa tant, ¿no?