Agafa pa i suca

Hi ha una passa de ‘no-show’, per Òscar Broc

S’han disparat els mal educats que reserven taula, no poden anar-hi i, per alguna raó que només el seu cervell de corriol comprèn, no cancel·len

Hi ha una passa de ‘no-show’, per Òscar Broc

En les últimes dues setmanes, s’ha disparat el mercuri. I no parlo de la calor, sinó dels mal educats que practiquen el ‘no-show’, és a dir: reserven taula, no hi poden anar i, per alguna raó que només el seu cervell de corriol comprèn, creuen que estan per sobre de futilitats com trucar al restaurant i cancel·lar. «Ja se les apanyaran». Semblava que estaven sota control, però excitats pel fervor postpademia, està clar que s’han desmelenat. 

El 18 de juny, Oriol Ivern Bondia del restaurant Hisop anunciava que demanarà targeta per a reserves a partir de cinc comensals, després d’unes últimes setmanes amb diverses incompareixences sense cancel·lació. En els comentaris d’altres cuiners, es pot apreciar que és una tendència en voga. De fet, poc després, un altre restaurant de bandera, Monocrom, també es queixava amargament a les xarxes del mateix problema. Un no parar. 

No fa falta ser un geni per entendre que un ‘no-show’ és un cop de puny al llibre de comptes de qualsevol bon restaurant. Però també una falta de respecte envers el treball d’uns professionals que mai tractarien el client amb aquesta displicència. 

Contra el cretí

Però a la gent li és igual. Fa uns anys que detecto una pèrdua creixent de valors, educació i empatia per part dels clients de restaurants. Potser és un reflex d’una societat en decadència, i tot i que faci olor de batalla perduda, cal intentar aturar els ‘no-shows’ amb totes les armes, perquè s’estan estenent com una nova onada de covid. 

Notícies relacionades

En aquesta tessitura, tocar la butxaca del cretí és una bona opció, per descomptat, però jo aniria més lluny. Com fan els casinos amb els tramposos, vetaria l’entrada dels ‘no-showers’ ad infinitum. Tan fàcil com memoritzar el telèfon mòbil des del qual es va fer la reserva i, quan setmanes després, el cretí torni a intentar-ho des del mateix número, respondre-li amb summa educació: «Estimat senyor, vagi-se’n vostè a la...».