On Catalunya

Agafa pa i suca

Moll per a tothom

S’estén la mollmania. És un producte que vola de les carnisseries i fa anys que es manifesta sense embuts a gairebé totes les cartes de Barcelona

Moll per a tothom
1
Es llegeix en minuts
Òscar Broc

Espero el meu torn a la carnisseria. La senyora que tinc davant demana moll amb summa naturalitat, mentre introdueix diversos filets al carro. La dependenta dibuixa una ganyota que segurament ha repetit diverses vegades durant el dia. Fa hores que no li queda moll, assegura, i no amaga la seva sorpresa davant el sobtat èxit d’aquesta substància que s’amaga a l’interior dels ossos dels animals: abans se li amuntegaven els fèmurs a la nevera. Actualment hi ha bufetades per aconseguir-los

El moll vola de les carnisseries, però fa anys que es manifesta sense embuts a gairebé totes les cartes de Barcelona. Gairebé diria que està de moda, però les modes són efímeres i aquest producte ha arrelat tant que no sembla destinat a desintegrar-se en els llimbs de les tendències gastro, sinó més aviat al contrari. Ara mateix, el moll és el puto amo, Guardiola ‘dixit’. 

Em moro pel teu os

Notícies relacionades

Podria esgrimir teories rares per explicar la mollmania. Podria posar-me la disfressa de gastrònom enfurismat i renyar els foodies per posar de moda i encarir un producte antic que abans regalaven a les carnisseries. Però no vaig muntar el drama, perquè hi ha una raó molt més senzilla per explicar aquest boom: el moll és escandalosament bo i quan el tastes acabat de treure de la brasa, ja no hi ha marxa enrere. No és gaire difícil entendre-ho. 

Encara recordo vívidament el meu primer moll amb ‘steak tartar’ a Suculent fa cinc anys. O l’arròs amb moll ratllat que executava Borja García quan era a Dos Pebrots. Han passat ja uns quants hiverns i aquest producte segueix creixent i creixent: a l’acabat d’inaugurar restaurant Aleia, per exemple, és un els plats estrella. Definitivament, ens queda molt os per menjar.