Que torni 'Esta cocina es un infierno'

‘Masterchef’ ens fa creure que Los Chunguitos cuinen millor que René Redzepi i aplaudim amb els peus. A Netflix hi ha més concursos de cuina que fatxarmilles en una convenció de Vox. Estem en l’edat d’or de la gastronomia televisada, diuen, però cap productora ha sigut capaç d’assolir les cotes de genialitat del llegendari ‘Esta cocina es un infierno’.

Estrenat a Telecinco el 2006, aquest format pioner va entrar als nostres salons com la guitarra d’Iron Maiden en un sepeli. Dos equips de famosos amb perfils psicològics inestables convivien a una mansió, aprenien a cuinar i competien per preparar el millor sopar a la gala setmanal. La seqüència inicial de ‘Salvem el soldat Ryan’ sembla una sessió de reiki al costat d’aquell còctel Molotov que barrejava ‘Masterchef’, ‘Trainspotting’, ‘Holocausto caníbal’ i ‘Hotel glam’.

Leticia Sabater, Ernesto Neyra, Bienvenida Pérez, Pino d’Angiò... L’esquadró de concursants era una oda al trastorn, però el millor van ser el cop de matxet que es van donar Bárbara Rey i Sergi Arola. El xef català, amb la psique feta miques com DiCaprio a ‘Shutter island’, i la anteriorment vedet, amb sobredosi d’ego i paranoia, van empènyer el xou cap a un abisme de deliri i histèria que encara avui, al rememorar-lo, em produeix esgarrifances.

¿Com és possible que ningú hagi vist el potencial de recuperar aquest format punk? A casa ja estem farts del tuf familiar de ‘Masterchef’, de tant respecte reverencial per la gastronomia. ¡Volem una guitarra heavy que ho arrasi tot! Per això, ara més que mai, necessitem la tornada d’‘Esta cocina es un infierno’: Maestro João, el petit Nicolás, Rosa Díez, Felisuco i Pocholo ja esperen amb el davantal posat.