Conde del asalto

La ciutat ‘pormishuevista’

Un moviment artístic dissecciona amb humor precís la megalòmana arquitectura especulativa i l’urbanisme corrupte de la cultura del ‘pelotazo’

La ciutat ‘pormishuevista’

Ha hagut de venir un alienígena per descobrir-nos com funciona aquesta ciutat: «‘En Barcelona el ayuntamiento actúa como llueve: pocas veces, pero a lo bestia’». 

La frase apareix al Dia 12 de Sin noticias de Gurb, d’Eduardo Mendoza, escrit durant l’estiu del 1990, en la borratxera urbanística de la Barcelona olímpica. I, a l’espera de ‘’Sin noticias de Gurb II’, l’acaba de deixar anar de passada Erik Harleydurant la seva ruta ‘pormishuevista’ (després expliquem en què consisteix aquesta feliç idea) pel llegat del Fòrum de les Cultures del 2004.

D’aquest esdeveniment, que pretenia sanejar la zona de les infraestructures de sanejament, sempre en recordo el mateix moment. El primer cap de setmana del Fòrum, una rua carnavalera va recórrer el passeig de Gràcia davant l’eufòria de gairebé mig milió de persones. Dues serps de 30 metres fabricades en seda, com els dracs xinesos, encapçalaven una marxa en què Carlinhos Brown, seguit de 38 músics, feia bategar entre convidats vip, ballarines brasileres i polítics llumeneres (dels que juren el càrrec confonent el Ministeri d’Indústria amb el de Justícia i ara defensen els propietaris immobiliaris) amb samarretes sobre les seves camises d’oficinista.

Era l’evolució globalitzadora i sense text de la farra olímpica de la rumba catalana. Va costar el triple i va sortir bastant pitjor. Busco un equivalent recent a aquella Carnavalona a ritme de batucada i només trobo la rave pandèmica de Llinars. Es diria que, durant molt temps, les coses es decidien així, picant de mans i fent xarrups, cantant tututututú-tatatatatà. 

Rutes a Benidorm, Sevilla i Madrid

Harley, enfundat avui en una granota blava, ho sap i per això es va inventar el pormishuevismo, una espècie de moviment artístic que dissecciona amb humor precís la megalòmana arquitectura especulativa i l’urbanisme corrupte de la cultura del ‘pelotazo’ (o potser del perlesmevespilotes). Avui 10 curiosos el seguim per les ruïnes de formigó de les reformes del Fòrum, però també té rutes a Saragossa (Expo de l’Aigua), Sevilla (Expo-92), Madrid (en fi) o Benidorm. De fet, el concepte que maneja el va inspirar la pel·lícula ‘Huevos de oro’, on Bardem somia construir un gratacel megafàlic a Benidorm.

Harley, entre Manuel Delgado i Bill Bryson, humorístic i afilat, explica els secrets i misèries del Fòrum, que va utilitzar com a coartada la idea d’una gran festa multicultural i ecologista, emprant formigó a l’obra i ciment armat a les cares. El més ecologista eren els vasos reciclables que després s’utilitzarien al Primavera Sound. Jo era un xitxarel·lo: vaig treballar escrivint sobre això i el més sostenible (amb les meves mans) de l’invent van ser els milers de canapès que em vaig ventilar en els dies que va durar.

Notícies relacionades

El nostre guia parla de les 20 hectàrees de terreny (700 pistes de tennis) guanyades al mar, la placa fotovoltaica més gran que un camp, les platges que ni Palomares, la plaça gegant dura que serviria per tapar la depuradora d’aigües residuals o els nombrosos hotels de luxe presentats com a gratacels que servirien per separar la Mina dels nous barris tecnològics. Si en voleu més, no dubteu a apuntar-vos-hi. Jo només apuntaré el que va dir Bellow un dia quan li preguntaven per què escrivia: «Alguns creuen que els novel·listes construïm un gratacel només per amagar un ratolí». Els polítics i inversors solen, també, amagar alguna cosa més.