CONDE DEL ASALTO

La crònica increïble

Acaba de presentar llibre Ana Sánchez, la cronista de les coses inversemblants d'aquesta ciutat. Ho va fer entre destrals i cerveses. ¿Què podia sortir malament?

Miqui Otero

La crònica increïble

JORDI COTRINA

El cronista enarbora una destral en ple centre de Barcelona. ¿Com ha arribat fins aquí? Amb el pols al galop, mira astorat per tot arreu. Sent algun crit i no entén res, però l’única opció vàlida en aquests casos és deixar-se portar per l’instint. La mà suada estreny l’empunyadura i als seus ulls, mentre la respiració es calma, es pot llegir la seva determinació just abans d’aixecar l’arma per sobre del cap i....

¡Un moment! Fem una pausa. Que el cronista abaixi la destral i escolti un momentet. Kingsley Amis, escriptor molt favorit, va dir, a una avançada edat, que ja no tenia temps per a tonteries i que només es dignaria a llegir novel·les que arrenquessin amb la frase: «Es va sentir un tret». La cita podria servir també per als textos com aquest. 

Per buscar la tensió, el cronista ha omès alguns detalls en el primer paràgraf. ¿Com ha arribat fins aquí? Amb l’autobús D55, xaval.  ¿I aquests crits? Són perquè aquí s’ha vingut a celebrar una cosa. ¿I què és ‘aquí’? El Barcelona Axe Throwing, un lloc per llançar destrals al costat d’Urquinaona. ¿I per què és aquí? Doncs perquè presenta el seu llibre Ana Sánchez, la cronista de les coses inversemblants d’aquesta ciutat. 

Ana Sánchez és, entre altres coses, la primera persona que cada setmana llegeix aquesta columna. A mi, francament, em fa molta vergonya que això sigui així. Perquè mentre jo acostumo a escriure cròniques sobre anar al barber, al xiquiparc amb el nen, a la Ciutat de la Justícia (no es pensin, per una qüestió del lloguer), ella sol explorar altres territoris bastant més fascinants. Per entendre’ns, si aquest suplement fos la novel·la La història interminable, les meves cròniques serien totes sobre el xaval que està llegint un llibre sense moure’s i les seves, sobre tot el que li passa al seu alter ego en el món de Fantasia. Una cosa així com Aquí no hay quien viva contra Les cròniques de Nàrnia. Fins i tot jo voto en contra meu.

¿Té una relació amb un ‘hòbbit’? 

Sánchez, en les seves cròniques per a aquest diari, s’ha tancat en un taüt, s’ha inscrit en una escola de sirenes, li ha dit «jo soc el teu pare» a Darth Vader (es va enfadar una mica, però no prou per no venir a la presentació), s’ha sumat a un tast de cerveses per a gossos i ha presenciat com es construïa un ovni a Sant Andreu. 

Sempre que la llegeixo m’agrada imaginar la seva mare o a un ex que no sabés de què treballa mirant les fotos a les seves xarxes socials per espiar-la: hòstia, ¿Té una relació amb un hòbbit? ¿On aconsegueix aquest vi de llàgrimes d’unicorn? És més, el llibre que avui es presenta i que recopila les seves cròniques, Barcelona increíble, seria el que haurien de llegir els alienígenes quan es plantegessin prendre aquesta ciutat. Mirarien aquesta dona amb ulleres que sempre sap totes les dreceres a aquests llocs misteriosos com els indis als primers conquistadors. Veurien aquesta llibreta que porta sempre i en comprarien tantes que Miquelrius seria més fort en borsa que Apple.

L’equivalent ‘friqui’ de ‘8 i 1/2’ de Fellini

La presentació d’avui, com és evident, és l’equivalent friqui de 8 i 1/2 de Fellini, quan el director es veu envoltat per tots els seus personatges. En el cas de l’Ana, per tots els protagonistes de les seves històries. Davant ells, dedica el llibre als diferents, als especials, als que es prenen i es miren la vida així. Les seves cròniques, també ella, són rares. Rar, segons l’IEC: «No gens comú, extraordinari».

Tomás Fuentes, que l’acompanya, formula un possible final per a aquesta crònica. Perquè just a l’acabar de parlar, la gent començarà a tirar destrals de nou, mentre es degusten unes cerveses. Destrals i cerveses. ¿Què pot sortir malament? Fuentes dona un possible titular de demà, que servirà per tancar la crònica d’avui: «16 morts per destral en la presentació d’un llibre formidable».