Inicia sessió

Inicia sessió amb el teu compte d'El Periódico

He oblidat la contrasenya Política de privacitat

Si encara no ets usuari, Registrat

L'«espectacle de gent» de la Rambla

Quim Masferrer, que acaba d'estrenar 'Bona gent' al Club Capitol, recorre sovint el passeig per disfrutar del seu acolorit paisanatge

Ferran Imedio

L'«espectacle de gent» de la Rambla


Quim Masferrer li agrada la gent. Les persones. I no només perquè el seu espectacle al Club Capitol es titula ‘Bona gent’ (fins al 8 de desembre), i converteix en protagonista el públic que el va a veure, igual que fa a‘El foraster’, que tornarà per setena temporada a TV-3 el 4 de novembre. També perquè, a més, quan li preguntes per alguna cosa de Barcelona per conservar al nostre museu imaginari proposa la Rambla. ¿Perquè és bonica? ¿Perquè té el Liceu i la Boqueria? «Per la gent, perquè és un autèntic es-pec-ta-cle, i gratuït», conclou l’actor, que serà el presentador itinerant de ‘La Marató’, el 15 de desembre, imaginem que conversant amb qui es trobi al seu pas per Tàrrega, Olot, Reus... 

1,2 quilòmetres de passeig

PASSAVA UNA RIERA
La riera d’en Malla (també anomenada de Cagadell, Codonell, d’en Bonanat, d’en Ponç o d’en Pomet) passava per la Rambla. Venia del carrer de Balmes i desembocava entre la plaça del Duc de Medinaceli i la plaça de la Mercè.

CANALETES, DES DEL 1860
Els plàtans de la Rambla es van plantar a partir del 1859, procedents de la Devesa de Girona, i el 1860 es va plantar la font de Canaletes, creada per l’arquitecte Pere Falqués. Té quatre sortidors (més un bevedor per a gossos) i quatre llums.

MÉS DE 300.000 PERSONES
Malgrat no ser un passeig monumental (tot i que la flanquegen punts d’interès com el Palau de la Virreina, la Boqueria i el Liceu), es calcula que en dies feiners la transiten gairebé 250.000 persones i els caps de setmana, més de 300.000.

Ell tenia set o vuit anys quan la va descobrir. «Venia del meu poble, Sant Feliu de Buixalleu, 700 habitants. I vaig flipar tant que vaig demanar als meus pares que es paressin per poder contemplar aquest vaivé de gent tan diferent que anava a la seva, com si fossin autòmats», recorda. Un contrast amb el seu poble, on tots se saluden. L’impacte va ser profund perquè quan es va fer més gran, baixava expressament a Barcelona algun dissabte a la tarda per anar a la Rambla i, de passada, fer un volt pel centre de la ciutat. «M’asseia mitja horeta en una de les cadires que hi ha davant del Club Capitol a mirar». 

El fascina tant el que veu que està convençut que «seria una obra de teatre sensacional si s’aconseguís fer passar la Rambla per un escenari davant del públic assegut a la platea». Ell, d’alguna manera, ho ha fet, però a l’aire lliure. «M’he col·locat en un dels carrerons perpendiculars de manera que el passeig sembla un escenari, i he anat veient com puja i baixa la gent: ara un es para, ara un altre mira, ara passa una parella i es fa un petó, ara algú demana almoina, ara passa un tipus corrent perquè és un carterista, ara uns guiris... Una hora i mitja d’això és el millor xou del món, ple de veritat, amb infinitat de personatges. És la vida», resumeix el còmic, que no imagina cap altre lloc més original a la ciutat. 

La Rambla és diferent cada dia

No només es queda mirant embadalit; també recorre la Rambla de dalt a baix. «M’agrada creuar-me amb tanta gent perquè fa la sensació que vaig a contracorrent». També té la sensació d’anar a la contra al recomanar un passeig tan conegut, però té claríssima la seva elecció: «Quan diuen que no és el que era... ¡Ostres, no! La Rambla és molt però no valorem el que és nostre. Ens apassionen Montmartre i el mercat de Marràqueix, però la Rambla... ¡Si és una cosa molt potent! I el millor és que no té res. ¡Només és un carrer! Però com que té un component humà, pots venir 50 vegades que serà diferent cada vegada, no saps mai qui actuarà en cada funció. I com ha guanyat en multiculturalitat i color, ara, la Rambla és el món».