Escac a l''stiletto'

Des que Marilyn Monroe va aparèixer a ‘Els senyors prefereixen les rosses’ sobre uns ‘stilettos’ de Ferragamo d’11 centímetres sobre el nivell del mar, el taló de vertigen ha sigut el rei absolutista del ‘dress code’ femení a Hollywood i a la catifa vermella. De tal manera que, fins i tot la seva absència, cada vegada més recurrent, és presa encara gairebé en termes de dissidència. 

No obstant, els talons –fetitxe dels qui no hi aguantarien a sobre ni 10 minuts i parallamps del feminisme clàssic– no sempre han sigut símbol d’aquesta idea de feminitat constreta a la seducció. De fet, els primers es remunten a l’antic Egipte, quan els carnissers van trobar-hi una solució per evitar les vísceres i la sang dels rituals del bestiar.

Element versallesc

Notícies relacionades

Berga treu les tendències de moda al carrer demà

Un mirador privilegiat de Manresa amb història

També durant segles els van utilitzar tant els genets asiàtics com la noblesa medieval, que gràcies a ells podia sortir al carrer sense, literalment, emmerdar-se. Més tard, el Rei Sol, de curta estatura, els va convertir en un element tan versallesc com el luxe i la fetidesa ambiental. I quan la il·lustració els va arrasar, van trobar una vida furtiva en l’abillament de les prostitutes venecianes del segle XVIII, que així eren vistes entre la multitud, i a les postals eròtiques de finals del segle XIX.

I així arribem fins avui, amb el fetitxisme de l’‘stiletto’curtcircuitat per les ‘drag queens’ i els homes que, com Billy Porter, els han convertit en un bàsic, i per una generació de dones que esmenen el seu ús obligatori, un mandat que Chanel, amb idees per a tot, resumia així: «Mantingues els talons, el cap i el criteri sempre elevats».