MUSEU IMAGINARI

Les mongetes amb botifarra de Mussol

La protagonista de 'Flashdance' torna al Tívoli 11 anys després de debutar-hi com a artista. Com feia llavors sent una adolescent, disfruta del seu plat preferit al restaurant del carrer de Casp, just davant

Ferran Imedio

Les mongetes amb botifarra de Mussol

'Flashdance' i 'flashback' s’uneixen al restaurant Mussol del carrer de Casp, 19. Més ben dit, els uneix Chanel Terrero, la cantant i ballarina catalana d’origen cubà que protagonitza 'Flashdance' al Tívoli fins al 22 d’abril. L’artista, de 27 anys, torna després de poc més d’una dècada al teatre on va començar la seva carrera amb el musical 'Mortadelo y Filemón' (2008), llavors amb un paper secundari. Després de cada funció, acudia amb altres membres del repartiment a sopar alguna cosa a aquest local que hi ha just davant del teatre. "La majoria de vegades érem una trentena", recorda amb un somriure nostàlgic. D’aquí el 'flashback'. 

Entre aquell inici i aquesta consagració en la pell d’Alex Owens, la dona que compleix el somni de ser ballarina, Terrero ha participat en musicals ('Mamma mia!', 'El rey león', 'El gran libro mágico') i en sèries ('Águila roja', 'El Continental', 'Wake up', 'B&B', 'El secreto de Puente Viejo’. Molt i bé ha hagut de ballar Terrero, establerta a Madrid, per tornar a Barcelona amb un paper tan icònic. "És un somni, una meta complerta. I interpretar un paper femení protagonista absolut, que porta tot el pes del musical, deixar anar un missatge molt poderós i molt guai en aquests temps", reivindica.

Pa amb tomàquet i fuet, la seva perdició

Travessem el carrer i entrem a Mussol. "D’aquí em quedo amb les mongetes amb botifarra i allioli. No tinc bona memòria, però no he oblidat ni un dia de la meva vida aquest plat ni aquest restaurant. El tinc clavat a les entranyes, el recordo moltíssim. I, ara que he tornat a tastar-lo, confirmo que està tan bo com llavors", assegura la ballarina, que valora que aquesta recepta la torni "als orígens, a casa". "Igual que el pa amb tomàquet i fuet de la meva àvia", afegeix. Mal que li pesi, no pot disfrutar-lo tant com li agradaria perquè ha de seguir una dieta. "Però un dia a la setmana puc menjar el que vulgui i alehores el demano". Les altres vegades he de menjar "amanides i coses lleugeres". La consola fer-ho en un lloc "amb màgia" perquè significa molt per a ella.