el museu imaginari

El parc del Clot, «història industrial» i «escenari natural»

«És un exemple de com mirar al futur sense esborrar el passat», afirma la ceramista Marissa McInturff (Mari Masot) sobre el que va ser una antiga fàbrica-taller de la Renfe

Laia Zieger

El parc del Clot, «història industrial» i «escenari natural»

Fa un lustre que Marissa McInturff viu a Barcelona. Com molts de creatius, aquesta nord-americana es va instal·lar a la ciutat atreta pels seus encants, el seu aire obert, artístic i cosmopolita. Quan es dedicava a la publicitat com a ‘home economist’ (potenciar l’aspecte estètic dels plats abans de fotografiar-los o filmar-los), havia viatjat a Espanya per rodar un anunci. Així va conèixer el seu futur marit, que la va convèncer perquè s’instal·lés al costat del Mediterrani. 

A l’arribar, mentre esperava a tenir permís de feina, es va apuntar a un curs de ceràmica. «Em va captivar tant que quan me’l van entregar ja no vaig voler tornar a la publicitat». La vena artística li va agafar fort, i li va sortir bé la jugada: avui és una de les ceramistes locals de més renom gràcies  la seva marca, coneguda com a Mari Masot (@marimasot): gerros, testos i vaixella que barregen tècniques tradicionals mediterrànies i formes geomètriques, contemporanis i depurats, d’inspiració arquitectònica. 

Connexió entre punts neuràlgics

CONSTRUÏT EL 1986
El parc sorgeix el 1986 pel soterrament de les vies que portaven els trens als tallers de la Renfe aixecats el 1858. El parc va permetre connectar el mercat i la seu del districte, i l’avinguda de la Meridiana i la Gran Via de les Corts Catalanes.
QUATRE ESPAIS EN UN
El parc el formen quatre parts molt diferents entre si: un llarg passeig i tres grans espais amb diferents usos: àrea de jocs infantils, cistelles de bàsquet, taules de ping-pong, frontó, zona d’esbarjo per a gossos...
UN AQÜEDUCTE
Els murs amb grans arcades dels antics tallers de la Renfe formen un aqüeducte de 25 metres de longitud que dona identitat pròpia al parc. És dins d’un llac i deixa caure l’aigua formant cortines.


«El meu pare i el meu germà són arquitectes, i jo vaig començar la carrera universitària. M’apassiona». Per això no sorprèn que un dels llocs que més la fascinen de la ciutat sigui el parc del Clot (Escultors Claperós, 55-63), al qual va arribar per casualitat. «Sempre he viscut al Poblenou, on casa meva i el meu taller», explica Marissa, que ven les seves creacions a particulars i botigues de decoració de tot el món.

«Al principi sortia sovint a explorar i descobrir la zona, i de sobte vaig topar amb aquest meravellós parc en el qual abans s’ubicava una fàbrica-taller de la Renfe. Quan va deixar de funcionar, van fer caure l’edifici per convertir-lo en un espai verd. Això sí, van conservar peces emblemàtiques que són testimonis del passat. Han aconseguit que la història industrial d’aquesta zona es fongui i entremescli amb l’escenari natural actual», explica amb referència a aquesta proesa urbanística projectada en els anys 80 segons el disseny de Daniel Freixa i Vicent Miranda.

«Et passeges i, de sobte, descobreixes una antiga xemeneia de maons que despunta entre plantes i arbres, o antigues parets que abans sostenien l’edifici. Tot s’ha fet respectant la història i la naturalesa, i les han posat a l’abast de tots els visitants. Avui és una zona plena de vida, on sempre hi ha molta gent. És un perfecte exemple de com mirar i obrir-se al futur sense esborrar el passat. Perquè els dos tempos poden i han de conviure», detalla la ceramista i dissenyadora. 

Explica que acudeix al parc del Clot més o menys una vegada al mes, seguint un recorregut gairebé ritual: comença el passeig a la platja, segueix per la rambla del Poblenou i acaba donant voltes pel parc descobrint nous racons i detalls. També destaca el seu ambient familiar i autèntic, de barri, que, assegura, té un encant únic