"La IA no ha superat la creativitat humana"

Canvia l’escenari, es manté el diagnòstic: el llibre és, continua sent, un miracle. A partir d’aquí, els matisos i els reptes. "Com deia Umberto Eco, hi ha invents que no han sigut superats. El 2010, quan em van nomenar, viatjava molt als EUA i tots els gurus deien que el 2025 el 80% de la lectura de llibres seria en format digital. Van començar les desinversions en magatzems i el que ha passat és que, en el dia d’avui, el 80% de la venda continua sent en format físic", va centrar Núria Cabutí, CEO de Penguin Random House i una de les veus més rellevants de la indústria editorial. A les seves mans, mig centenar de segells i un volum de negoci de més de 400 milions d’euros.

"Els editors fem una cosa màgica que és agafar un manuscrit i convertir-lo en un objecte cultural", va rematar al seu costat el president del Gremi d’Editors de Catalunya, Daniel Fernández. El lament, si és que se li pot dir així, té a veure amb la dificultat de conciliar, almenys de portes cap enfora, l’impacte cultural amb el múscul financer. "Ens ha costat molt que ministeris i conselleries d’indústria entenguin que el llibre és important. En un bon any, el cine espanyol té una facturació d’entre 80 i 100 milions d’euros, mentre que el llibre ronda els 3.000 milions d’euros anuals. Als poders públics els costa veure’ns com a indústria", va il·lustrar Fernández, també màxim responsable d’Edhasa. En concret, el sector editorial espanyol va tancar el 2024 amb 3.037,51 milions d’euros facturats i 194,50 milions d’exemplars venuts. "Però al cine tenen els Goya i molta promoció", va ironitzar l’editor.

Vells coneguts i sospitosos habituals en fòrums i debats sobre les formes del mercat editorial, Cabutí i Fernández van compartir ahir escenari a Juno House, "coma unitat de persones inquietes i plataforma de connexió, influència i debat", per prendre-li la temperatura al sector en el marc del cicle Inspired in Barcelona Creative Days.

En el nom, també allà, hi havia la cosa. "La base del nostre negoci és acompanyar els autors, que són el nostre talent creatiu", va resumir Cabutí. ¿El seu secret? "Preservar els equips creatius i posar tot l’esforç en la unificació del backoffice. Màxima independència i diversitat per a la part creativa dels segells i màxima integració en la part operativa", va dir la directiva barcelonina.

No va aparèixer en la xerrada l’"excepció ibèrica", oasi d’optimisme moderat que manté un ritme de creixement constant malgrat el retrocés generalitzat en les vendes, però sí que van treure les inevitables mencions a la IA, heroi o malvat segons a qui li preguntin i per què s’utilitzi. "Està canviant el món, però fins ara no ha demostrat tenir intel·ligència. Li agrada mentir, no reconeix coses i els biaixos són notables", va apuntar Fernández. "La creativitat humana no està superada per la IA, perquè no està fent res nou", va afegir Cabutí segons abans de renyar amistosament els organitzadors de l’esdeveniment per, ai, haver utilitzat les arts fosques de ChatGPT i voltants per dissenyar els cartells de les jornades.

"Hi ha una certa robotització de la humanitat", va constatar Fernández, per a qui el gran repte de futur passa per reduir la bretxa de desigualtat lectora entre els més joves. "És veritat que els joves llegeixen molt, però per no ser triomfalistes em preocupa la desigualtat: hi ha criatures que llegeixen molt i després n’hi ha que no llegeixen gens ni mica. A Espanya, un terç de la població no compra llibres ni va al teatre o als museus. Viu d’esquena a la cultura més lligada al desenvolupament personal", va lamentar.

Llibreries (més) especialitzades

Notícies relacionades

Urtasun qualifica de «vergonya» la sentència de les pintures de Sixena, però insisteix que no pot fer res sobre això

Mor l’artista francoiraniana Marjane Satrapi, autora del popular còmic ‘Persèpolis’, als 56 anys

En l’altre extrem, el de la producció editorial i aquests gairebé 90.000 títols que es publiquen cada any, davant comú i pocs dubtes. "No sé per què ens hem de queixar per tenir tants llibres per triar", va relativitzar Fernández. Tampoc Cabutí creu que es publiqui massa, per més que reconegui sorprendre’s davant la quantitat d’exemplars que hi ha en circulació cada vegada que entra en una llibreria. "Hi ha molts i costa distingir-se, si bé ara tenim un gran avantatge, ja que les xarxes socials ens han anat molt bé: podem arribar amb més precisió a un públic molt segmentat. Si sumes booktookers, TikTok i mitjans tradicionals, ens ha ajudat molt", va dir.

El problema no és la superproducció, sinó el posicionament i la visibilitat. "Al final la llibreria generalista haurà d’especialitzar-se més, per segments o per tipus de publicació", va profetitzar Cabutí, que va descartar una incursió en el punt de venda final. "Estem molt centrats en el contingut i la creativitat, a posar en contacte autors i lectors", va apuntar. L’important és la lectura. "Que la gent comenci a llegir", va concloure la consellera delegada de Penguin Random House.El problema, doncs, no és la superproducció, sinó el posicionament i la visibilitat. "Al final la llibreria generalista haurà d’especialitzar-se més, per segments o per tipus de publicació", va profetitzar Cabutí, que, a diferència d’altres grans grups com Planeta, Abacus i Feltrinelli, va descartar una incursió en el punt de venda final. "Estem molt centrats en el contingut i la creativitat, a posar en contacte autors i lectors", va apuntar. L’important, en qualsevol cas, és la lectura. "Que la gent comenci a llegir", va concloure la consellera delegada de Penguin Random House.