El tardeig revoluciona el sector de l’oci a Espanya

Més de la meitat dels locals (58,6%) ja ofereixen aquestes sessions, que suposen el 26,5% de la facturació / La modalitat consisteix a sortir a la tarda amb les mateixes dinàmiques que en la festa nocturna

El  tardeig revoluciona el sector de l’oci a Espanya
4
Es llegeix en minuts
David López Frías
David López Frías

Periodista

ver +

Com ens agrada una festa a Espanya. Tant, que diversos corrents d’oci creats al nostre país s’han acabat convertint en moviments contraculturals llegendaris. Sobre la movida madrilenya o la valenciana Ruta Destroy (més coneguda com a Ruta del Bakalao) s’han escrit llibres, s’han rodat pel·lícules i són conegudes més enllà les nostres fronteres.

L’última incorporació ve de la Manxa. Es tracta del tardeig, que, com el seu propi nom indica, consisteix a sortir al vespre amb les mateixes dinàmiques que en la festa nocturna: discoteques, llums i ball. Res a veure amb la tapeta i el vermut, que ha sigut el que generalment ha acaparat la franja horària vespertina a Espanya. Un fenomen que va néixer a principis d’aquest segle a Albacete, es va consolidar a la costa valenciana i es va expandir per tot el territori a partir del confinament per la covid el 2020, que va canviar els hàbits d’oci dels espanyols. Ara, la Federació Nacional d’Empresaris d’Oci i Espectacles (Espanya de Noche) ha impulsat el primer estudi sobre aquest fenomen que ja s’ha estès per tota la geografia espanyola.

Dades del primer informe

Ja va per Galícia, gairebé als antípodes peninsulars del seu bressol. Precisament a la Corunya s’ha presentat aquest document, que afirma que més de la meitat (el 58,8%) dels locals d’oci i hostaleria del país ja han pujat a aquesta onada i fan sessions de tarda. Quant als ingressos, el tardeig ja suposa el 26,5% de la facturació total dels hotelers del sector de l’oci. O, dit d’una altra manera: un de cada quatre euros que s’ingressen entren a la tarda.

L’estudi assenyala que el públic de la tarda respon a un perfil més adult que el de la nit. L’edat mitjana del tardeig és de 39,4 anys, davant els 29 anys de mitjana del públic nocturn. Més edat i més despesa. El tiquet mitjà del tardeig se situa en els 25 euros, davant els 20 euros del de la nit.

Sobre la procedència del públic d’aquest tipus d’oci vespertí, el 87,8% de les pimes del sector asseguren que és principalment local, tot i que cada vegada s’hi incorpora més públic turista d’altres comunitats autònomes i turisme estranger, segons el 22,5% dels empresaris consultats. L’informe també confirma que dissabte és el principal dia del tardeig i concentra el 84,9% de les sessions, tot i que el fenomen ja s’estén també als divendres i diumenges, especialment a través de formats vinculats a propostes gastronòmiques.

Les sessions de tardeig comencen, de mitjana, a les 17.30 hores. En el cas de les discoteques, aquest fenomen presenta diferències respecte de les sessions nocturnes. Als bars de copes i restaurants es desenvolupen de manera ininterrompuda, però en la majoria de les discoteques són sessions independents. "Els joves busquen no barrejar-se amb la gent gran i viceversa. Són dues sessions totalment diferents. No funcionen la mateixa música, la mateixa il·luminació ni el mateix personal de sala", explica a EL PERIÓDICO Vicente Pizcueta, portaveu d’Espanya de Noche. Ell és una autoritat en moviments d’oci exitosos: va ser un dels artífexs de la ruta valenciana als 80 i els 90.

Els motius per optar pel tardeig, segons l’informe, assenyalen la conciliació familiar com un dels principals factors. "La motivació en realitat continua sent sortir de festa amb els amics. Però sí que és cert que la qüestió de la conciliació és fonamental. Surts a la tarda, deixes els nens amb els avis, els reculls a l’hora de sopar, te’n vas al llit aviat i l’endemà et pots aixecar aviat per anar al camp o fer qualsevol tipus de pla en família", prossegueix Pizcueta. "No és casualitat que el públic més assidu del vespre sigui gent d’entre 40 i 60 anys. Els que sortien als 80. La generació més pocavergonya d’Espanya, que primer va conquerir la democràcia i després el lleure. Però el temps passa i ara fa 15 o 20 anys que estan en stand by", resumeix Pizcueta.

Tot i que l’explosió d’aquest fenomen va coincidir amb les acaballes del confinament, el germen va tenir lloc entre els anys 2000 i 2005. Més de 20 anys de trajectòria, cosa que significa que ha anat canviant. No només en termes geogràfics. També pel que fa a la fisonomia de les sessions. "El tardeig és un exemple de com de vegades no cal fer una campanya de màrqueting perquè una cosa triomfi. Ha funcionat gràcies al boca a boca. I ha canviat des que es va inventar. El pas del temps és inexorable, cosa que fa que ja es trobin en aquest perfil gent que té gustos musicals diferents. Fins fa poc, la música preferida era l’anomenat remember. Ara ens trobem en el tardeig 2.0. Comencem a veure sessions vespertines d’indie, per a la gent que sortia de nit fa 10 anys. I és inevitable que arribi el moment en què la música que es punxi en aquestes sessions sigui el reggaeton, que és el que s’escolta ara de nit", il·lustra Pizcueta.

Oportunitat de negoci

Notícies relacionades

El tardeig és, a més, una oportunitat de negoci per als empresaris de l’oci. "És fàcil d’entendre: abans només obries la discoteca a la nit. Les hores de la tarda estava tancada. Aquesta tendència porta que es dupliquin les hores en què un local es manté obert, cosa que es tradueix en més ingressos", apunta el portaveu dels empresaris de l’oci.

¿I el futur?: "De moment el públic és principalment local, tot i que els turistes s’hi acosten amb molta curiositat. Però és normal i inevitable; no en va som el país on més congressos se celebren arreu del món", apunta Pizcueta.