Sis exemples d’arquitectura ‘que mola’
Els sis comissaris del Congrés Mundial d’Arquitectes, que acollirà la capital catalana del 28 de juny al 2 de juliol, aterren amb exemples els altres tants eixos de la cita. Arquitectura a favor de les persones i el planeta, en resum.
Periodista
Especialista en pop antic, tebeos, llibres, rareses i joventut
Ubicada/t a Barcelona
ver +
Carmen Torres, Tomeu Ramis, Pau Baget, Mariona Benedito, Maria Giramé i Pau Sarquella, comissaris del Congrés Mundial d’Arquitectes, que se celebrarà a Barcelona del 28 de juny al 2 de juliol, proposen obres paradigmàtiques dels sis eixos sobre els quals rotarà la trobada: des de la vegetació com a aliada fins a la circularitat material, espacial i energètica, sense oblidar la bellesa.
L’arquitectura biosfèrica de Bas Smets.
Com a paradigmàtic de l’eix Becoming more than human, que s’ocupa de la coexistència ecològica amb altres espècies i del canvi climàtic, Tomeu Ramis escull l’"arquitectura biosfèrica" de Bas Smets, arquitecte paisatgista belga. "La seva investigació i els seus projectes tracten de com la intervenció arquitectònica i la intervenció paisatgística modifiquen les condicions biosfèriques –assenyala el comissari–. És a dir, regulen les temperatures i el confort associat. Treballa des d’una cosa molt senzilla, que és la ubicació d’espècies vegetals no només a l’espai públic, sinó també, i aquesta és la novetat segurament, a l’interior d’edificis, de forma massiva o almenys a una escala important".
El Vapor Cortès d’H Arquitectes.
L’apartat Becoming circular té a veure amb la circularitat material, espacial i energètica. Carmen Torres considera un bon exemple de tot això la rehabilitació del Vapor Cortès a càrrec d’H Arquitectes, a Terrassa. "És una antiga nau industrial sobre la qual no només s’ha portat a terme una restauració, sinó que la restauració s’ha fet des de criteris materials i perquè pugui ser apta al llarg del temps –indica Torres–. També proposa espais que tendeixen a la verticalitat, la qual proporciona fluxos energètics que converteixen l’espai en més habitable des d’un punt de vista climàtic".
BC Architects & studies & materials.
En l’àmbit Becoming embodied, que explora els processos constructius des d’un punt de vista ambiental, Pau Baget destaca el treball del despatx BC architects & studies & materials, "molt premiat pel seu projecte per a l’Atelier LUMA" a Arles (França). "El despatx indaga sobre materials, la seva fabricació i tot el que implica utilitzar un material o un altre –explica Baget–. Concretament amb el congrés estan treballant en un projecte que investiga la reutilització d’àrids procents de l’espai públic. En comptes del fet que el formigó sigui un material de desaprofitament, es reutilitza com a component d’uns blocs per construir nous edificis o portar a terme rehabilitacions que contenen aquest formigó reciclat juntament amb biomaterials com per exemple algues que serveixen d’aglomerant".
Granby Four Streets, d’Assemble Studios.
A Becoming interdependent ens interessa "revelar pràctiques espacials que activen comportaments socials i les cures mútues", exposa Mariona Benedito. El seu exemple: Granby Four Streets, a Liverpool, un projecte d’Assemble Studios en col·laboració amb la comunitat que consisteix a "recuperar una zona de cases victorianes al centre de la ciutat que havien patit un abandonament radical". A partir de la iniciativa comunitària, prossegueix Benedito, s’han recuperat aquests carrers, cosa que indica un amor i una cura per les coses preexistents", i s’ha generat un nou barri que s’obre a la ciutat a través del seu mercat i del seu taller de ceràmica. "Són habitatges de protecció oficial, amb cessió d’ús, i han creat un magnífic hivernacle que és el lloc de trobada social. Hi ha allà una energia social canalitzada a través de l’arquitectura".
HouseEurope!
És una òrbita "complexa", i poc cridanera, del congrés, la que explora dades, legislació i geopolítica, admet Maria Giramé. Però important. "El projecte de HouseEurope! ens mostra com els arquitectes podem també promoure lleis –reflexiona Giramé–. A través d’una iniciativa legislativa popular [comunitària] HouseEurope! promou estratègies per materialitzar el dret a l’habitatge, tenint en compte a més que aquest habitatge no ha de ser d’obra nova, sinó fomentant la reutilització. No demolition és un dels lemes propis de HouseEurope!".
Notícies relacionadesNAVE, de Smiljan Radic.
El segment Becoming attuned aprofundeix en la dimensió artística de l’arquitectura. Pau Sarquella ressalta el projecte NAVE per a les arts escèniques de l’arquitecte xilè Smiljan Ravic, que va ser últim premi Pritzker. "NAVE és una reconstrucció d’un espai industrial neoclàssic a Santiago que Radic manté com una ruïna del terratrèmol de l’any 2010 –desenvolupa Sarquella–. I aquesta condició alhora de ruïna i de memòria és la que Radic treballa per convertir NAVE en un espai que sigui flexible i fràgil i convidar els usuaris a activar-lo de diferents maneres. És clau en el projecte la incorporació a la coberta d’una carpa de circ, gairebé com a objecte trobat, com a espai de relació".
