BCN propulsa la funció social i el compromís global de l’arquitectura

Els sis comissaris del Congrés Mundial d’Arquitectes, esdeveniment que es desenvoluparà del 28 de juny al 2 de juliol, exposen els fets diferencials de la trobada, que aquesta edició estarà focalitzada en les persones i el planeta.

Barcelona és la primera ciutat que repeteix com a organitzadora del Congrés Mundial d’Arquitectes, impulsat per la Unió Internacional d’Arquitectes (UIA) cada tres anys des del 1948. La imatge icònica de l’exitosa cita barcelonina del 1996 és la de Peter Eisenman (amb una samarreta del Barça), sir Norman Foster, Jacques Herzog i Daniel Libeskind debatent, o alguna cosa així, en una tarima sobre el sòcol del Macba, obra de Richard Meier llavors molt recent. "Quatre arquitectes estrella amb un munt d’estudiants als seus peus", resumeix Pau Bajet (arquitecte graduat l’any 2013), un dels sis comissaris del congrés que la capital catalana acollirà des del 28 de juny fins al 2 de juliol.

"Ens agradaria que quedés com a imatge del congrés del 2026 el diàleg que hi haurà entre ponents i públic en el format Open Forum de les tardes a les Tres Xemeneies de Sant Adrià", prossegueix Bajet. Significativament, una relíquia industrial en procés de tenir una nova vida com a hub audiovisual i digital Catalunya Media City. "Serà com un ping-pong –afegeix la també comissària Carmen Torres (arquitecta graduada el 2011)–. La nostra intenció és plantejar un tema i que tant els ponents com el públic hi puguin participar en igualtat de condicions. Que sigui una cosa col·lectiva, tal com ho és l’arquitectura actualment. La pràctica de l’arquitecte autosuficient que dissenya un objecte aïllat és una realitat molt parcial i en declivi, tot i que encara ocupa molt espai mediàtic. És de totes les altres coses que parlarem".

"La transdisciplinarietat és la nova manera de fer arquitectura, de fer espais, de fer ciutat", diu la comissària Maria Giramé (arquitecta graduada el 2013). "Estem parlant que l’arquitectura és un servei –remata Mariona Benedito (arquitecta graduada el 2000), membre de l’equip de comissariat–. Afecta la manera en què vivim i el planeta. És un canvi de paradigma entendre que formem part d’un conjunt més ampli. En el congrés es parlarà d’una arquitectura atenta, que, per exemple, té uns valors quant a la decisió dels materials i pel que fa a com es configuren els espais per facilitar la relació i la convivència, fins i tot codissenyant amb els usuaris. L’arquitectura no és elitista".

Coneixement inèdit

Acabem amb les presentacions. Tomeu Ramis (arquitecte graduat el 2002) i Pau Sarquella (arquitecte graduat el 2011) completen el sextet de comissaris del Congrés Mundial d’Arquitectes de Barcelona. L’esdeveniment té per títol Becoming. Architectures for a planet in transition i se centra en sis eixos: Becoming more than human (sobre ecologia, ecosistemes i clima), Becoming circular (sobre reutilització i cicles de vida dels edificis), Becoming embodied (sobre tecnologies de materials), Becoming interdependent (sobre polítiques espacials, habitatge i espai públic), Becoming hyper-conscious (sobre dades, geopolítica i legislació) i Becoming attuned (sobre la poètica i l’estètica de l’arquitectura). Uns 250 ponents participaran en més de 100 sessions per a les quals s’han inscrit 10.000 assistents.

"No podem redundar en el que ja està a internet –diu Ramis–. El que ens interessa és crear coneixement inèdit a través de converses entre persones que mai han debatut juntes i a través d’encàrrecs. La pràctica arquitectònica és avui molt complexa i no existeix l’arquitecte que atresora tot el coneixement per donar resposta a tots els problemes. La investigació és coral i per això són necessàries tantes veus de diferents llocs".

Ganxos populars: participen en el congrés els premiats amb el Pritzker Lacaton & Vassal, Shigeru Ban, Amateur Architecture Studio i Smiljan Radic. Però és que fins i tot el premi Pritzker ha girat en els últims anys cap a una visió més compromesa de l’arquitectura. "No només posem al centre del debat les persones, sinó també altres entitats vives del planeta –remarca Sarquella–. Totes les decisions constructives afecten els humans, però també altres espècies. L’arquitectura està totalment lligada al sistema planetari". "La interrelació entre l’àmbit local i el planetari caracteritza el congrés –informa Bajet–, ens focalitzem en el planeta entenent la relació entre l’àmbit ultralocal i el planetari. I la visió ultralocal comprèn la percepció de seguretat de les persones, les cures, el gènere, la narrativa postcolonial de col·lectius diversos, etcètera".

Crisi de l’habitatge, oh

Molt bé. Però més de 100.000 persones esperen un pis de protecció oficial a Barcelona i es calcula que Espanya necessita 700.000 habitatges més. Oh, ningú va veure venir la crisi de l’habitatge.

"És un pèndol –es resigna Ramis–. Sempre l’esforç del mercat va cap a la quantitat, però quan les forces públiques s’hi impliquen de veritat porten cap a la qualitat. Sembla que siguin aigua i oli, quan hi ha pràctiques públiques a Catalunya que uneixen bona arquitectura i preu raonable". És un procés lent, molt lent, la construcció d’habitatge. Però Ramis reclama no deixar-se portar per la urgència a costa de la sostenibilitat a llarg recorregut.

Notícies relacionades

Benedito insisteix en la importància de l’impuls públic: "Sempre lloguer, sempre propietat pública".

Els comissaris ressalten l’aposta de l’Institut Metropolità Públic de Promoció del Sòl i Gestió Patrimonial (Impsol), que depèn de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), per una arquitectura que conjuga necessitat, futur i preu. Amb el premiat edifici PISA de Cornellà com a estendard. Les pràctiques cooperatives de Lacol van aconseguir tombar l’obligació d’ics places d’aparcament per metre quadrat construït. Per què, si tots van amb bicicleta.

Temes:

Barcelona Compromís Arquitectura

Inicia sessió 0 Comentaris

Sis exemples d’arquitectura ‘que mola’

La Nit del Galerisme homenatja Lluís Bassat i Francesc Torres