Les lliçons de l’arbre

Un fotograma de El amigo silencioso

Fa unes setmanes es va estrenar la gran El sonido de la caída (2025), de l’alemanya Mascha Schilinski. I avui, El amigo silencioso (2025), de l’hongaresa Ildikó Enyedi (En cuerpo y alma). Són dues pel·lícules molt diferents. La primera va sobre el pes de l’herència familiar sobre les dones. La segona, sobre la relació de l’ésser humà amb la natura. Però estan unides per diverses coses: totes dues expliquen històries que passen en diferents èpoques (les d’El amigo silencioso, el 1908, el 1972 i el 2020), parlen tant del que sobreviu al pas del temps com del que muta amb ell i (un link directe) converteixen la natura en testimoni i, de vegades, motiu dels canvis.

Crida l’atenció que les dues directores hagin decidit recordar la importància del passat i del terrenal (la terra a El sonido de la caída, un arbre a El amigo silencioso) en un moment en què gairebé tot és present (un present efímer) i virtual. En una pel·lícula conceptualment original i espectacular en l’aspecte visual (cada història té un tractament formal diferent), Enyedi explora la nostra relació amb la natura. És insòlita i una mica descompensada, però també bastant única i motor d’estimulants reflexions sobre els llocs, el pas del temps i com ens relacionem amb uns i altres.

Temes:

Estrenes de cine Cine

Inicia sessió 0 Comentaris