Nens i dones en la guerra

El cineasta turcoalemany Fatih Akin s’ha centrat gairebé sempre en conflictes actuals. A La isla de Amrum viatja fins a finals de la Segona Guerra Mundial i la posterior caiguda del nazisme, la qual cosa no deixa de ser pertinent tenint en compte l’auge de l’extrema dreta. Ho fa des de la mirada d’un nen, el petit de nou generacions d’una família de baleners de l’illa d’Amrum. La seva mare és una nacionalsocialista convençuda. De fet, trenca aigües i té una nova filla el mateix dia de la mort d’Adolf Hitler, i des d’aleshores és incapaç de fer res. La seva tia i altres persones de l’illa –inclosa la dona encarnada per una efímera Diane Kruger– esperen el final de la contesa i del dictador. En una analogia hàbil amb l’obra mestra de Herman Melville, es compara l’obstinat capità Ahab amb Hitler, el barco balener Pequod amb Alemanya i Moby Dick amb russos o nord-americans.

Malgrat la seva cruesa, és un film bonic (crepúsculs, sortides de sol, marees a la maresma) que explica bé aquell moment a través d’una altra obsessió, la del nen per satisfer el desig de la seva mare, el de menjar pa blanc amb mel i mantega quan no hi havia pa blanc perquè la farina de blat era utilitzada per contenir les hemorràgies dels soldats ferits.