Sean Hepburn Ferrer, fill de l’actriu Audrey Hepburn i de l’actor i director Mel Ferrer: "La meva mare Audrey era un puny d’acer en un guant de vellut"

¿Han retratat bé la seva mare?

Absolutament. Crec que la majoria sí. Hi ha errors, sobretot en alguns llibres americans, amb una data malament que després tots repeteixen. Però en general no hi ha gran drama en la vida de la meva mare, no hi ha grans secrets ni esquelets a l’armari.

¿Per què escriure’n ara la biografia "autoritzada»?

Vaig començar aquest viatge fa 33 anys, després que morís. Vaig escriure unes 30 pàgines per als fills que esperava tenir algun dia. Allò va acabar convertint-se en Un espíritu elegante. El meu agent hi insistia: "¿I alguna cosa autoritzada? ¿L’última paraula?’». Ho vaig acceptar, però li vaig dir que no era objectiu i que necessitava un filtre. I va aparèixer Wendy Holden.

¿Què el va atraure del seu perfil?

Havia sigut periodista de guerra i això va tenir sentit. La vida de la meva mare comença amb la Segona Guerra Mundial i acaba amb els seus anys com a ambaixadora de l’Unicef, que ella anomenava la seva "segona i més important carrera». Al mig hi ha Hollywood, que per a ella era aixecar-se, anar a maquillatge, saber-se el guió, tractar bé tothom i tornar a casa.

El seu objectiu amb la biografia és "tornar Audrey a la terra».

Sí. El seu llegat s’està tornant una llegenda, com aquest globus d’aniversari que s’escapa i puja al cel. Jo vaig voler portar-la a terra, donar-li arrels. Que la gent recordés que, tot i que va deixar un llegat increïble, era una dona veritable, amb una vida normal.

La dona més elegant del segle XX va viure amb por de l’abandonament.

Va perdre el seu pare molt jove i això li va deixar un buit que va tenir ressonància tota la seva vida. Ella creia que si cada persona fa el millor per a l’altre, una relació pot seguir per sempre. El problema és quan tu fas el millor per a l’altre i l’altre fa el millor per a si mateix...

En el llibre parla de la infidelitat en el seu segon matrimoni, amb Andrea Dotti. ¿Va ser difícil explicar-ho?

Sí. La meva mare era molt reservada i jo vaig voler protegir aquesta privacitat. Però vaig pensar: si una dona com Audrey Hepburn, que representa la bellesa, la tendresa, la fragilitat, pot patir aquest tipus de traïció, llavors ningú està fora de perill.

El seu pare, Mel Ferrer, va ser decisiu en la seva carrera, però també hi apareix com un home "difícil».

El meu pare va ser molt important. Era millor productor que actor, i va ajudar molt la meva mare a filtrar guions i equips. Però vivien junts i treballaven junts tot el dia. Ell també volia tenir èxit i això va anar creant una erosió. De vegades ell semblava un núvol fosc abans de la pluja.

Després de Dotti va arribar Robert Wolders, Rob, la seva última parella.

Robby va ser el tercer home de la seva vida. No es van casar, però van estar junts des de 1980 fins al final. Ell era holandès, havien crescut no gaire lluny l’un de l’altre, compartien coses petites de la infància. Després de dos matrimonis dolorosos, va trobar amb Rob una gran felicitat.

¿La seva mare era tan fràgil com semblava?

Tenia els dos costats de la moneda. Era un puny d’acer en un guant de vellut. Aquesta fragilitat la va utilitzar en la seva vida i es va tornar importantíssima en la seva tasca humanitària. Però també es va tornar en contra seu, perquè amplificava el dolor i l’angoixa de tota aquesta gent.

En cinc anys amb l’Unicef, el 80% dels seus viatges van anar a llocs en conflicte: Vietnam, Somàlia, Sudan, Eritrea... ¿Va ser massa?

Sí. Ella va començar amb missions menys arriscades, però després va demanar anar als llocs més difícils, on no anaven altres celebritats o on els mitjans ja no miraven. Sentia que allà podia ser útil.

¿I això la va consumir?

Jo crec que sí. Era molt forta espiritualment, però físicament era una dona molt prima, sense gaires reserves. I no era només el cansament físic. Era el que veia. El dolor profund també afecta el sistema immunològic. No puc dir: va ser això, però sí que crec que va ser un conjunt de coses.

Somàlia va ser el principi del final.

Sí. Ella va tornar de Somàlia i em va dir: "He estat a l’infern, Sean». No ho puc assegurar, però aquest era un càncer relacionat amb la microbiota, que avui sabem que és clau per al sistema immunològic.

Notícies relacionades

Charlotte de Witte: la reina del techno que conquereix escenaris i trenca motlles es prepara per al Sónar de Barcelona

Cues quilomètriques per participar en el càsting de la pel·lícula "Enredats" de Disney que es gravarà a Girona

¿El molesta que el mite hagi eclipsat la dona real?

No. El mite és el reflex del que ella tenia al cap. Ella va crear el seu propi llegat.