Natalia Lacunza: «Hi ha dies que em ve moltíssim de gust fer-ho tot i hi ha altres dies que m’agradaria ficar-me sota la terra»

Després de publicar el seu últim projecte, ‘N2STAL5IA’ (Universal, 2025), al novembre, la prova de foc de l’àlbum va arribar amb la gira de sales: «Ha sigut el millor moment, de sentir les cançons amb el públic i veure que els han agradat». Lacunza va començar aquest petit tour al gener i el dissabte 25 d’abril inicia la segona fase: festes i festivals. De fet, la cantant començarà aquest fragment de la gira el dissabte 25 a les Festes de Primavera de l’Hospitalet de Llobregat. «Les sales són molt íntimes i emocionants, però als festivals tens l’oportunitat de veure’t amb altres artistes i també té la seva gràcia», assegura dins de la seva dualitat interior.

En la posada en escena, igual que a la portada de l’àlbum, Lacunza remarca la importància dels símbols i elements visuals. En aquest cas, ressalta el color blau del sofà que se situa al centre de l’escenari: «‘N2STAL5IA’ és un àlbum que està encallat una mica en el passat, que parla molt d’aquesta sensació i el blau és el color de la melancolia per excel·lència». En aquest sentit, assegura que «cada projecte té el seu propi llenguatge i detalls», per la qual cosa juga una mica amb la sinestèsia, la capacitat d’atorgar colors i característiques a certs elements.

El pas previ al directe

Lacunza assegura que se sent «més segura a l’escenari que en l’estudi»: «Els dies bons són increïbles, però els dolents es passen fatal», argumenta. No obstant, explica també que disfruta de l’estudi, però inicia aquest procés sense pretensions i entenent-lo com un «espai de llibertat»: «Cal anar sense cap tipus d’expectativa: no pretendre fer el ‘hit’ de la teva vida, ni de fer un àlbum així com: ‘Vinga, ho faré tot des de zero’».

Així, surten idees com les veus a ‘SABES QUÈ??’, un dels seus temes favorits de l’àlbum, en el qual les seves amigues coregen «N-A-ta-lia». Aquesta proposta va començar com una manera d’expressar laveu del teu cap, de l’exigència i les pegues», però va acabar significant just el contrari: «És el cor de les amigues que et treuen precisament d’aquest bucle», detalla. 

Una vegada es publica un àlbum, no el torna a escoltar, entre altres motius per no pensar-ho: «El que està fet, fet està i crec que no s’hi ha de donar gaires voltes». No obstant, sempre queda algun marge de millora o de canvi en els concerts: «Si vull canviar alguna cosa, en el directe es poden fer coses», apunta la cantautora.

Un ‘Apego Feroz’ amb la música

«Hi ha dies que em ve moltíssim de gust fer-ho tot i hi ha altres dies que m’agradaria ficar-me sota la terra». En aquesta dicotomia es resumeix la seva relació amb la indústria musical: entre la «passió» i els «mals de cap». «De vegades penso: ‘Mare meva, no podria haver sigut jo fustera’». A aquesta constant contradicció se li uneix la síndrome de l’impostor, aquesta veu interior que nega les capacitats personals: «Crec que totes les dones lluitem contra això, quan realment som mil vegades més capaces del que nosaltres mateixes ens creiem», relata la cantant.

En aquest sentit, Lacunza pren la seva inspiració eminentment de dones. Des de FKA twigsLady Gaga, passant per Sylvia Plath i Caroline Polachek: «Tant de bo pogués tenir un 5% de la visió, del talent, de la força que elles van tenir i tenen», ressalta.

Mirar enrere

Lacunza va sortir d’‘Operación Triunfo’ el 2018 i no en renega: «Soc el que soc per totes les coses que he fet». Però també explica que el públic «s’ha anat ampliant i canviant des d’aleshores».

Notícies relacionades

Protección Civil de Catalunya dona llum verda als concerts de Bad Bunny i El Último de la Fila

Marc Colell: «Molts anys abans d’escriure ja em sentia escriptor. En la vida, potser només fa falta estar convençut d’alguna cosa»

Ara, veu els seus primers projectes amb afecte i assegura que, tot i que hi hagi cançons que «no tornaria a fer», li agraden: «Crec que sempre hi ha hagut una cosa bonica. Jo respecto tot el que he fet».

I amb la mirada posada al present de nou, Lacunza ha llançat una nova col·laboració aquest divendres 24 d’abril: ‘Placer de vivir’, juntament amb Gara Durán, per qui sent una gran admiració. «És increïble, súper transparent i natural. És una de les meves sorts haver-la conegut», relata amb il·lusió. El tema, que pren un aire estiuenc, contrasta amb l’emotivitat i la introspecció de ‘N2STAL5IA’ per donar pas a observar la part més positiva del dia a dia.