Un viatge per les lletres: fe, amor, empoderament i mort

En aquest camí vital afloren tots i cada un dels reptes a què una jove s’enfronta, tots i cada un dels valors universals de l’ésser humà. I, és clar, també la contradicció, que és cosina germana de la dualitat de la vida: religió i llandes, dolor i força, profunditat i materialisme. I imatges icòniques com ara les mans, els punyals, els sants i les Kawasaki.

Rosalía és capaç d’estrenar-se amb 24 anys parlant de la mort i la foscor i anar transitant cap a l’edat més adulta, passant per desenganys, autoafirmacions i, finalment, un treball universal que ho integra tot, la llum i la foscor, Déu i... el dimoni.

‘Los Angeles’: néixer morint

«Nace el hombre y al nacer carcel por destino tiene porque solamente viene a un continuo paceder». Rosalía neix (primer disc, tot i que ja portava moltes taules) morint. La mort és el tema recurrent del seu treball més flamenc. «No és que tingui ganes de morir, està mostrant les seves influències, i això la porta a treure la part fosca», descriu Xavier Guix, psicòleg i escriptor. Parla del dol, la pèrdua d’una mare, i la fatalitat, perquè aquest missatge «correspon al que senten i diuen els joves després de l’adolescència (Rosalía publica el disc amb 24 anys), i hi ha aquesta part romàntica del segle XVIII de la idealització del suïcidi, de la intensitat de l’amor, del dolor i els dubtes existencials», descriu Sylvie Pérez Lima, psicòloga, psicopedagoga i professora de la UOC. Si a més utilitzem el flamenc com a catalitzador, l’esquinç està garantit.

‘El mal querer’: el despertar

Apareix l’amor tòxic i fosc. La gelosia. El destí. L’obsessió. Estimar. I la pena. I fins i tot la violència. Al mateix temps, l’emancipació: «A ningún hombre consiento que dicte mi sentencia,solo Dios puede juzgarme». ¿Contradiccions? «D’una banda, diu ‘he viscut el desengany i he après que ningú em fastiguejarà; i per sort tenim contradiccions, estem fets de dualitat». De nou, un retrat amb què molts joves se sentiran identificats. «És com si hagués passat de l’amor familiar, amical –ens fa veure Pérez Lima– que protegeix, a un que provoca dolor, gelosia, relacions asimètriques, i fins i tot violència». Per això, El mar querer és el disc en què hi ha «un cert procés terapèutic real després d’un debut basat en les seves influències; ara és més autèntica, mostra els seus sentiments». «És un despertar de la consciència», afegeix.

‘Motomami’: el moviment

Aquí Rosalía inventa. Crea conceptes com el que presideix el disc. I parla de la seva transformació, d’allò més superflu i materialista (Versace, Gucci, Lamborghini...) i també del profund («Hay un muro entre yo y el mundo») i de com n’és de dolenta la fama. «És capaç d’absorbir l’inconscient col·lectiu», apunta Guix–, és capaç de ser la cara del que li passa a la majoria de la gent, gaudeix de la frivolitat després del sofriment i diu ‘ara m’entrego i ho visc profundament’». Pérez Lima diu: «Diria que és un disc en què expressa la seva identitat, ja no parla de relacions ni dels altres, parla de la dualitat entre fama i soledat, de la construcció de si mateixa, és el seu empoderament: ella és la Motomami, el moviment». «Rosalía parla del moviment com a identitat; això quadra amb la seva edat (29 anys, llavors)», afegeix la psicòloga.

Notícies relacionades

De nena inadoptable a fundadora d’Israel

ETS fa que el Palau Sant Jordi canti en eusquera

‘Lux’: la carn i l’esperit

Arriba la llum. L’amor, la universalitat, el sagrat, el mundà. Déu i les llandes. L’espiritualitat i el sexe. «Ara ens ofereix una cosa molt elaborada, una síntesi de tot l’anterior, ha anat incorporant en el seu bagatge tot el viscut», diu Guix. De nou, Rosalía capta sentiments i angoixa universals i els canta en 14 llengües, inclosa el caló. I, més que mai, amb referències artístiques planetàries. «És el més complex –remarca Pérez Lima– perquè és el disc en què és conscient de la transcendència que té el que farà; aquí ja no hi ha conflicte ni identitat, és un amor més existencial, intern, espiritual». Està fet, com Rosalía va dir en una entrevista a Radio Noia, de dins cap a fora i sense por del fracàs. Pérez Lima ens ofereix una sorpresa final: Rosalía es vesteix també de dimoni quan diu: «Primero amar el mundo y luego amar a Dios».