La “bufetada” que ho posa tot potes enlaire: així és la divertidíssima obra de teatre que es pot veure a La Villarroel de Barcelona

L’educació dels fills és un tema complex. Cada generació ho ha fet de la millor manera que ha sabut i el gran repte ha estat sempre el mateix: on posar els límits. Alguns creuen que la mà dura i la disciplina no s’haurien de perdre, i d’altres s’han passat a la criança conscient. Al que passa a casa cal sumar-hi el que passa a l’escola. Els infants hi passen la major part del temps durant el curs lectiu i forma una part indispensable de la seva formació acadèmica, però també humana. 

Es tracta d’un debat que podria durar hores i que trobaria una gran diversitat d’opinions i fórmules, i és precisament aquest mateix debat — la qüestió sobre l’educació de nens i nenes— el que ha inspirat la directora i dramaturga Marta Buchaca a “Una bufetada a temps”, la nova comèdia que ha arribat a La Villarroel de Barcelona.

El muntatge, que va iniciar funcions a la sala barcelonina l’1 d’abril, planteja un debat sobre l’educació i els límits de la infància a través d’una història quotidiana que podria haver passat a qualsevol casa i que acaba desencadenant un conflicte inesperat per a tota la família. 

L’obra reuneix a l’escenari un repartiment molt sòlid. Encapçalen el repartiment els intèrprets Ramon Madaula i Montse Guallar, acompanyats per Marc Rius, Eudald Font i Sara Diego. 

Una història sobre models de criança

En un article escrit per l’Ángel Rull a El Periódico sobre la visió del psicòleg Gustavo Rodríguez es planteja el següent: “La criança d’avui ja no pot centrar-se només en normes i límits, sinó que exigeix una nova mirada: més propera, més empàtica i conscient”.

Però la manca d’uns límits clars que planteja la criança conscient o positiva ha generat certes tensions a les escoles, que es troben amb problemes com l’abandonament tardà del bolquer o un xoc amb els propis límits que posa l’escola. En aquest sentit, en una entrevista amb El Periódico, la psicòloga Ana Aznar opinava el següent: “Molts pares, en un intent d’allunyar-se d’un model autoritari de família, han anat a l’altre extrem, la permissivitat. Ho fan des de l’amor, però un nen que creix sense límits és un nen que creix desprotegit”.

Sovint se sent allò de “una bufetada a temps…” com a manera d’afrontar la rebel·lia infantil. Precisament, aquest gest és el que inicia "Una bufetada a temps". L’avi d’un nen de vuit anys (Madaula), després d’una enrabiada, li dona una bufetada. El que podria considerar-se un simple acte de correcció familiar es converteix en el detonant d’una situació descontrolada: l’escola, en conèixer els fets, convoca la família a una reunió i anuncia la seva intenció de presentar una denúncia contra l’avi per agredir el nen. 

A partir d’aquest gest, l’obra esdevé una comèdia de situació. L’humor serveix en aquest cas com a vehicle per abordar un tema delicat que explora les tensions entre diferents generacions, la pressió social sobre l’educació dels infants i les contradiccions dels adults quan s’estableixen límits als nens. 

Madaula i Guallar capitanejen un repartiment de luxe i assumeixen el pes interpretatiu de la funció, donant vida als adults que es veuen atrapats en un debat intens per un gest aparentment inofensiu. Rius, Font i Diego aporten els diferents punts de vista generacionals i emocionals que fan avançar la trama. El resultat és un joc coral de diàlegs àgils i situacions incòmodes que obliguen els personatges —i el públic— a replantejar-se què significa realment educar avui. 

La mirada de Marta Buchaca

Marta Buchaca és l’autora i directora de “Una bufetada a temps”. Com és habitual en les seves obres, aquesta es caracteritza per abordar conflictes contemporanis des d’una mirada molt propera. La dramaturga utilitza l’humor i el ritme de la comèdia per desmuntar certeses i mostrar la fragilitat dels discursos morals quan es traslladen a la vida quotidiana. 

La maquinària escènica darrere del muntatge

Notícies relacionades

"Barcelona manté el seu atractiu a escala mundial"

El premi Aena de Narrativa dona el seu primer milió d’euros a Barcelona

Produïda per la companyia La Pocket i La Villarroel, l’obra compta amb escenografia de Sebastià Brosa i vestuari a càrrec de Marta Pell. La il·luminació d’Anna Espunya i l’espai sonor dissenyat per David Solans completen l’atmosfera de la funció. 

L’obra té una durada de 75 minuts i està recomanada a partir de 12 anys.