Lorca, inèdit i en sabatilles

Madrid, abril de 1920. Instal·lat a la Residència d’Estudiants, Federico García Lorca (Fuente Vaqueros, 1898-Granada, 1936) agafa paper i ploma i, "en to seriós i discret", també amb una mica de vehemència, respon a una carta en què el seu pare l’insta a tornar a Granada per acabar els estudis de Dret. "La teva carta dient-me que me’n vagi perquè, si no, tu em vens a buscar, m’ha produït un gran disgust i una gran inquietud, perquè aquesta actitud teva revela l’estat d’un pare al qual el seu fill fa una entremaliadura imperdonable i el pare el recull o per clavar-li dos calbots o ficar-lo a santa Rita", manuscriu el poeta granadí en la que probablement és la missiva més llarga i eloqüent de No te olvides de escribir (Akal), epistolari que reuneix les cartes, moltes d’elles inèdites, que l’autor de Bodas de sangre va intercanviar amb la seva família entre 1910 i 1936.Madrid, abril de 1920. Instal·lat a la Residència d’Estudiants, Federico García Lorca (Fuente Vaqueros, 1898-Granada, 1936) pren paper i ploma i, "en to seriós i discret", també amb una mica de vehemència gens dissimulada, respon a una carta en la qual el seu pare l’insta per enèsima vegada a tornar a Granada per acabar els estudis de Dret. "La teva carta dient-me que me’n vagi perquè, si no, tu vens per mi, m’ha produït un gran disgust i una gran inquietud, perquè aquesta actitud teva revela l’estat d’un pare al qual el seu fill fa una entremaliadura imperdonable i el pare ho recull o per donar-li dos assots o ficar-lo en santa Rita", manuscriu el poeta granadí en la qual probablement sigui la missiva més llarga, també una de les més eloqüents, de No te n’oblidis d’escriure (Akal), epistolari que reuneix les cartes, moltes d’elles inèdites, que l’autor de Bodas de sangre va intercanviar amb la seva família, especialment els seus pares, entre 1910 i 1936.

"Jo sé perfectament el que tu penses (¡desgraciadament!). Però jo et dic i et prometo solemnement, perquè t’estimo moltíssim, que quan un home es col·loca en el seu camí ni llops ni gossos han de fer que torni enrere i jo, afortunadament per a mi, tinc una llança com la del Quixot. En el meu camí estic, papa. ¡No em facis tornar la vista enrere!", prossegueix Lorca, entossudit a demostrar que això seu no és desig passatger, sinó pura determinació artística.

"Jo et suplico de tot cor que em deixis aquí fins a final de curs i llavors marxaré amb els meus llibres publicats i la consciència tranquil·la d’haver trencat unes espases lluitant contra els filisteus per defensar i emparar l’Art pur, l’Art Vertader. A mi ja no em podeu canviar. Jo he nascut poeta i artista com el que neix coix, com el que neix cec, com el que neix guapo. Deixeu-me les ales al seu lloc, que jo us responc que volaré bé", remata."Jo sé perfectament el que tu penses (¡desgraciadament!) Però jo et dic i et prometo solemnement, per com de moltíssim que t’estimo, que quan un home es col·loca al seu camí ni llops ni gossos han de fer que torni enrere i jo, afortunadament per a mi, tinc una llança com la del Quixot. Al meu camí estic, papa. ¡No em facis tornar la vista enrere!", prossegueix Lorca, entossudit a demostrar que això seu no és antull passatger, sinó pura determinació artística. "Jo et suplico de tot cor que em deixis aquí fins a final de curs i llavors marxaré amb els meus llibres publicats i la consciència tranquil·la d’haver trencat unes espases lluitant contra els filistejos per defensar i emparar l’Art pur, l’Art Verdadero. A mi ja no em podeu canviar. Jo he nascut poeta i artista com el que neix coix, com el que neix cec, com el que neix guapo. Deixeu-me les ales al seu lloc, que jo us responc que volaré bé", remata.

Vet aquí, com destaca la historiadora Esther López Barceló en el pròleg, la "veu més íntima i espontània" de Lorca i "el caliu d’un amor familiar que continua crepitant". Lorca en la intimitat, en batí i sabatilles, obrint de bat a bat les portes de la llar familiar. "Les cartes que aquí es publiquen ens ajuden a fixar la fotografia de la família García Lorca, especialment en el que té relació amb la implicació de Federico i Vicenta en la formació dels seus fills", assenyala el periodista cultural i estudiós del poeta granadí Víctor Fernández, autor de títols com Querido Salvador, Querido Lorquito, i responsable d’aquest No te olvides de escribir, que reuneix més de 200 documents entre cartes, postals, telegrames, fotografies i dibuixos. "Lorca és gairebé una estàtua de marbre en una plaça, però abans de ser llegenda va ser persona. Aquestes cartes l’humanitzen, el veiem en sabatilles", afegeix Fernández.Vet aquí, com destaca la historiadora Esther López Barceló en el pròleg, la "veu més íntima i espontània" de Lorca i "els calius d’un amor familiar que continua crepitant". Lorca en la intimitat, en batí i panxes, obrint de bat a bat les portes de la llar familiar. "Les cartes que aquí es publiquen ens ajuden a fixar la fotografia de la família García Lorca, especialment en el relacionat amb la implicació del senyor Federico i la senyora Vicenta en la formació dels seus fills", assenyala el periodista cultural i estudiós del poeta granadí Víctor Fernández, autor de títols com Querido Salvador, Estimat Lorquito, Paraula de Lorca o De viva veu i responsable d’aquest No t’oblidis d’escriure que reuneix més de 200 documents entre cartes, postals, telegrames, fotografies i dibuixos. "Lorca és gairebé una estàtua de marbre en una plaça, però abans de ser llegenda va ser persona. Aquestes cartes l’humanitzen, ho veiem en sabatilles, com a mi m’agrada dir", afegeix Fernández.

Assassinat i xantatge

Un altre llibre pilotat pel periodista barceloní, Cartas de Vicenta Lorca a su hijo Federico (2008), és el punt de partida d’aquest nou epistolari que completa el retrat amb missives als seus pares, germans i cunyat. "El seu pare el que vol és que estudiï, que tingui una carrera, i després ja veurem. La mare, en canvi, es converteix en la seva primera lectora i la que s’interessa per on publicarà i què farà. És pràcticament la seva agent literària", resumeix Fernández.Un altre llibre pilotat pel periodista barceloní, Cartes de Vicenta Lorca al seu fill Federico (2008), és el punt de partida d’aquest nou epistolari que obre pla per completar el retrat amb missives als seus pares, els seus germans i el seu cunyat. "El seu pare el que vol és que estudiï, que tingui una carrera, i després ja veurem. La mare, en canvi, es converteix en la seva primera lectora i la que s’interessa per on publicarà i què farà. És pràcticament el seu agent literària", resumeix Fernández.

També s’inclou un esgarrifós testimoni que va arribar a casa de la família Lorca el 17 d’agost de 1936 i el contingut del qual s’ha conservat per transmissió oral. "Et prego, papa, que a aquest senyor li entreguis 1.000 pessetes com a donatiu per a les forces armades", es podia llegir de pròpia mà del poeta en una nota entregada per un membre de l’equip negre que acabava d’afusellar-lo.També s’inclou aquí un últim i esgarrifós testimoni que va arribar a casa de la família Lorca el 17 d’agost de 1936 i el contingut del qual, a falta de suport documental, s’ha conservat per transmissió oral. "Et prego, papa, que a aquest senyor li entreguis 1.000 pessetes com a donatiu per a les forces armades", es podia llegir de pròpia mà del poeta en una nota entregada per un membre de l’‘escola negra’ que acabava d’afusellar-lo.

"Era evidentment un xantatge. El poeta ja havia sigut assassinat", remarca Fernández, per a qui No te olvides de escribir serveix també per acabar amb "certes tonteries i fake news" sobre la suposada filiació política de l’autor de Romancero gitano. "S’ha intentat dir que Lorca era apolític, però era d’esquerres i recolzava el Front Popular. Una altra cosa és que tingués amics de dretes, però per als feixistes era un enemic. No dubten que se l’ha de matar", remarca."Era evidentment un xantatge. El poeta ja havia sigut assassinat", remarca Fernández, per a qui No t’oblidis d ’escriure serveix també per acabar d’una vegada amb "certes tonteries i fake news" sobre la suposada filiació política de l’autor de Romancero gitano i la seva família. "S’ha intentat dir que Lorca era apolític, però era d’esquerres i recolzava el Front Popular. Una altra cosa és que tingués amics de dretes, però per als facistes era un enemic. No dubten que cal matar-lo", remarca.

Per Fernández, tot es resumeix a "conèixer de primera mà les comunicacions entre els membres de la família, amb el naixement d’una gran obra com a teló de fons fins a desembocar en la tragèdia de la Guerra Civil". Un incessant degoteig de peticions de diners –"deu durets" per a un barret de palla per aquí, un gir de 600 pessetes per a la pensió per allà–, un generós inventari de minúcies domèstiques –l’octubre de 1920 anuncia que s’ha comprat per 5 duros una "maquineta Gilette" per afeitar-se cada dia "i seguir com a bon resident"; dies després consigna uns mals de cap molt molestos causats per "els maleïts queixals"– i reflexions polítiques ben enganxades a l’actualitat. ¿Exemples? Vegem-ho.Per Fernández, tot es resumeix en "conèixer de primera mà les comunicacions entre els membres de la família, amb el naixement d’una gran obra com a teló de fons fins a desembocar en la tragèdia de la Guerra Civil". Pel camí, un incessant degoteig de peticions de diners –"deu follets" per a un barret de palla per aquí, un gir de 600 pessetes per a la pensió per allà–, un generós inventari de minúcies domèstiques –l’octubre de 1920 anuncia que s’ha comprat per cinc duros una "maquineta Gillette" per afaitar-se tots els dies i seguir com a bon resident"; dies després consigna uns maldecaps molt molestos causats per "les maleïdes queixal"– i reflexions polítiques ben enganxades a l’actualitat. ¿Exemples? Vegem.

"Aquí és on es viu millor d’Espanya i no ens ha faltat ni un sol dia el pa perquè es fabrica especial per aquí. Els diaris exageren horrors que no existeixen. Vivim en un període totalment anàrquic, però de Revolució no n’hi haurà mai perquè no hi ha gent que la faci. Per això no patiu", escriu des de Madrid el 9 de desembre de 1920, a les portes dels tercers comicis generals en dos anys.

Notícies relacionades

El poeta queno volia creure en la mort

Les noves estrelles de la clàssica i les consagrades comparteixen cartell a BCN

"Sens dubte, avui a Espanya no es pot ser neutral", conclou l’octubre de 1935 després d’oferir a Barcelona un recital poètic per a tots els Ateneus Obrers de Catalunya. "Quan vaig llegir el Romance de la Guardia Civil es va posar dret tot el teatre cridant ¡Visca el poeta del poble!", explica als seus pares a l’última carta de Lorca que recull No te olvides de escribir."Aquí és on es viu millor d’Espanya i no ens ha faltat ni un sol dia el pa perquè es fabrica especial per aquí. Els diaris exageren horrors que no existeixen. I quant al que em diu Paquito que les eleccions s’aproximen sagnants, que aquesta Espanya des de fa anys no pot estar més. Vivim en un període totalment anàrquic, però Revolució no hi haurà mai perquè no hi ha gent que la faci. Per això no tingueu cura", escriu des de Madrid el 9 de desembre de 1920, a les portes dels tercers comicis generals en dos anys. "Sens dubte, avui a Espanya no es pot ser neutral", conclou l’octubre de 1935 després d’oferir a Barcelona un recital poètic per a tots els Ateneus Obrers de Catalunya. "Quan vaig llegir el Romance de la Guàrdia Civil es va posar dret tot el teatre cridant !Visca el poeta del poble!", explica als seus pares a l’última carta de Lorca —la penúltima, si comptem la infame extorsió de l’Escuadra Negra— que recull No t’oblidis d’escriure.

Mesos després, el 17 d’agost de 1936, moriria assassinat en algun lloc entre Víznar i Alfacar. "Els seus assassins, al cap de poques hores, celebraven el crim entre copes i bales ensangonades al bar Futbol de Granada", lamenta Fernández.Mesos després, el 17 d’agost de 1936, moriria assassinat en algun lloc entre Víznar i Alfacar. "Els seus assassins, al cap de poques hores, celebraven el crim entre copes i bales ensangonades al bar Futbol de Granada", lamenta Fernández.