Fernanda Trías i la poètica de la mutilació

A Fernanda Trías (Uruguai, 1976), autora de la colèrica i devastadora El monte de las furias i una de les veus més aplaudides d’allò que un dia va ser gòtic andí i ara és un poti-poti joiosament irrespectuós, sempre li acaben sortint personatges que es neguen a "acceptar la pèrdua", així que era d’esperar que, tard o d’hora, la uruguaiana s’entregués a l’inventari d’amputacions físiques i emocionals, al retrat en format photo-finish de tots els fantasmes que els (ens?) recorren per dins. "Mentre no s’accepta la pèrdua, segueix el dolor", assegura Trías, que torna al conte deu anys després de No soñaràs flores amb l’obra Miembro fantasma (Páginas de Espuma), que és una col·lecció de relats agermanada en "el pes de l’absència".

El membre fantasma, fenomen pel qual bona part dels amputats continuen sentint la presència del membre retallat, és la metàfora que l’autora de Mugre rosa fa servir per explorar dolors i traumes. Ferides històriques relacionades amb la dictadura militar, addiccions infernals i buits sentimentals. "És terrorífic i al mateix temps fascinant la manera com el cervell es resisteix a comprendre l’absència i acceptar-la", assenyala Trías a propòsit d’una síndrome que transmuta aquí en "absències i presències fantasmals que tornen i ens vigilen". Cicatrius acumulades i deu contes per mirar d’"estructurar l’abisme". "L’escriptura té una cosa complexa, ja que et porta a mirar dins de l’abisme però no necessàriament et cura", assenyala l’autora.

Notícies relacionades

Un Caldara inaugura el Festival de Pasqua de Peralada

Sara i Iker, freds i distants

Això, aclareix Trías, no és "un llibre sobre amputats", sinó una mena de manual, no estrictament d’instruccions, que mostra "com transitem per allò que no es pot anomenar". Es refereix al dolorós pòsit de la memòria històrica i la venjativa resolució del conte que dona títol al volum, però també a altres dolors fantasmals com la mateixa escriptura i l’alcoholisme en personatges femenins. "La dona addicta, alcohòlica, és un tema molt menys explorat en la literatura i és un fenomen molt més complex a escala social i familiar. És un tabú i, com qualsevol tabú, per si mateix és un membre fantasma. L’home pot ser el borratxo de bar que és allà amb els amics, però la dona està extremament castigada. Hi ha soledat, tancament i càstig social. És una malaltia sistèmica familiar que passa de portes endins i està molt vinculada a la vergonya i frustracions molt íntimes", explica.

Guanyadora en dues ocasions, el 2021 i el 2025, del premi Sor Juana Inés de la Cruz, Trías també invoca en Miembro fantasma espectres més íntims i lligats al seu propi ofici per mostrar "l’escriptura com allò que es desitja i no s’arriba a agafar del tot". "És una lluita que inevitablement també vinculo amb l’experiència femenina, perquè crec que reclamar l’escriptura per a nosaltres mateixes ha sigut més difícil", apunta.