50 anys de Big Ben, la discoteca insígnia de l’oci nocturn de Lleida

"Tot i que va ser deficitària, l’actuació de New Order va marcar molt el moviment de la nit de ponent en general i la discoteca Big Ben en particular: els va propulsar als anys 90", apunta el periodista Francesc Canosa, autor de La Catalunya discoteca (Comanegra), un assaig en què explora en clau sociològica i amb un fort component d’història oral l’oci nocturn a les comaques de l’Urgell, el Pla d’Urgell, el Segrià i la Noguera, amb la Big Ben al centre. No debades el subtítol del llibre és Big Ben, la conquesta de la nit. "Tan cert és que New Order no hauria actuat a Mollerussa si no hagués existit la Big Ben i tot l’ecosistema noctàmbul que va generar com que els promotors del concert van ser tres joves procedents d’aquest entorn que van veure que la nit estava canviant i que es podien fer concerts alternatius", diu Canosa.

La Big Ben va ser creat per Enric Fontanals, els germans Francisco i Antoni Corredera i Miquel Verniol, just al quilòmetre 489,300 de l’N-2, al terme municipal de Golmés i al costat de Mollerussa. Com "La discoteca més... jove, còmoda, musical, espectacular, atractiva, moderna, original, singular. ¡La discoteca que vostè volia!", s’anunciava en la inauguració, el 19 de març de 1976. A més de quatre espais musicals (Plató, amb capacitat per a més de 2.500 persones i dedicada als èxits del moment; Planetari, enfocada a la "nostàlgia" i la "pachanga", escriu Canosa; Univers, una sala de festes amb espectacles de varietats i orquestres per a la gent gran, i Pub, al principi molt apreciat pels seus reservats i més endavant entregat a l’avantguarda de la música electrònica), la Big Ben tenia xampanyeria, saló de jocs (sala de bitlles, billars, futbolins, màquines del milió i de marcianets), sala de cine i pizzeria. Això, de nit. De dia, oferia cafeteria, snack-bar, restaurant, carpes i terrasses. Més d’una vegada s’ha escrit que era la discoteca més gran d’Europa. Pot ser. I l’aparcament estava a l’altura: 10.000 metres quadrats. Sovint insuficients.

Enmig del no-res

"Enmig del no-res, entre un camp de fruiters i un de cereals, va aterrar una nau espacial anomenada Big Ben –diu Canosa–. Però d’aquesta nau espacial no en van baixar marcians, sinó que hi van pujar terrícoles. Per anar al futur. La Big Ben va ser una democràcia abans que Espanya fos democràtica. Com que era multisala, era intergeneracional i interclassista, hi anava el pijo, el heavy, la botiguera, el transportista, l’empresari i el conco. S’hi descobria música i el sexe [si els reservats i l’aparcament parlessin] i es coneixien persones d’altres pobles. De fet, venia públic de tot Catalunya". Molta d’aquesta gent feia parada en l’anada o la tornada, o en l’anada i a la tornada, en bars de carretera llegendaris com, per exemple, els de la Panadella i l’Amèrica d’Igualada.

L’autor considera que la Big Ben és inseparable del canal d’Urgell, que "va convertir el desert del gran pla de l’Urgell en un jardí d’esperança verda i en un centre de la indústria agroalimentària catalana". "Després de colonitzar el dia de sol a sol amb una feina duríssima, els pagesos van colonitzar la nit", afegeix.

La Big Ben no estava sola, ni de bon tros. Canosa calcula que a la zona hi havia als anys 90 i els primers 2000 uns 500 pubs i discoteques. Només a Mollerussa n’hi havia una cinquantena, en bona part gràcies a l’impuls de la Big Ben. Però no es quedaven enrere Cervera, Tàrrega, Balaguer o Lleida. Fins i tot localitats petites com Castellserà, Bellvís, Térmens, Albesa i Seròs, per exemple, tenien locals nocturns. I a prop, a Fraga (Osca), hi havia (encara hi és) Florida 135, meca de la música electrònica. "Sortir de nit era una cosa semblant a ‘tria la teva pròpia aventura’ –explica Canosa–. Als de Balaguer, Tàrrega, Mollerussa o Lleida no els feia falta anar-se’n a fora perquè tenien ecosistemes nocturns potents. Però se n’hi anaven igualment. Jo soc de Balaguer i el que solíem fer era menjar alguna cosa i prendre la primera copa allà. Després, es muntaven diferents comandos de cotxes per anar a diversos llocs. A la Big Ben, a la Wonder de Lleida, a l’Elipse de Tàrrega, a la Musicland de Mollerussa, a l’Ubbe de Balaguer, a la Waiki d’Agramunt a l’estiu. Jo a Florida 135 gairebé no hi anava, però sí que hi anaven els meus amics, que quan eren a la Big Ben sortien del pub".

Ruta motoritzada

A diferència del que passava a la ruta del bakalao valenciana, la "ruta invisible" de Lleida, com l’anomena Canosa, no tenia discoteques que funcionessin com a afters. Tot i que sí que hi havia pubs que podien estar oberts fins a les nou o les deu del matí, alguns de manera clandestina. Per rematar la nit. Cadascú coneixia els seus. El del periodista era La Merkantil Cubatera, a Balaguer.

Notícies relacionades

Festa

A Sabrina no se li va escapar una teta

Al contrari, hi ha almenys quatre coincidències amb la ruta del bakalao. Primera coincidència: era una ruta motoritzada. "Aquí no hi havia nit sense cotxe o moto: eren els cavalls de l’Oest de Catalunya, encara bastant permissiu a la carretera. És la gran diferència entre la nit rural i la urbana", assenyala Canosa. El cotxe formava part de la festa. Fins que van arribar els morts i els ferits a la carretera i van proliferar els controls policials, especialment amb el desplegament dels Mossos a la província de Lleida el 1999. "La nit va començar a sagnar amb els accidents", segons l’autor. Segona coincidència: l’èxtasi i l’speed van canviar la moguda nocturna en la dècada de 1990. Tercera coincidència: hi va començar a haver tanta festa o més als aparcaments de les discoteques que a dins. Quarta coincidència: si el cas Alcàsser va posar en el punt de mira la ruta del bakalao el 1992, la mort d’un estudiant d’Història a la Universitat de Lleida a conseqüència de la pallissa que li va clavar un grup a la Big Ben el 1993 va fer el mateix amb "la ruta invisible", almenys fins aleshores. El fet va arribar al Parlament i l’aleshores el president Jordi Pujol va dir: "S’haurà de filar molt prim en el tema de la discoteca". Va estar precintada des del 3 fins al 25 de setembre.

La Big Ben, de tota manera, va seguir en bona forma fins al començament dels 2000. Després, la decadència. L’imperi va tancar el 27 de juliol del 2015. I va reobrir el 5 d’octubre del 2024, però amb una programació d’esdeveniments molt limitada.