El grup de música Goig porta els goigs a ermites i monestirs, fusionant música i espiritualitat rural

Fa uns mesos van publicar el seu primer disc homònim. És delicat i, alhora, una declaració d’intencions. Es combinen goigs originals amb cançons pròpies, poesia i les veus de la gent gran que els ha ajudat a recuperar melodies. Evoquen una espiritualitat rural que és religiosa i animista alhora, que s’empelta de natura, mites i tradició.

"Sense aigua no hi ha blat ni pa. Sense pagesia aquí ningú menjaria", reivindiquen en els concerts. Des que van començar fa dos anys ja en porten una vintena, especialment en ermites i pobles petits. Dissabte a la tarda van ser a Sant Llorenç de Morunys, al claustre del seu monestir benedictí.

Els tres components de Goig es van col·locar sota una gran teulada de tres vessants. El públic els escoltava amb atenció, fins que a mig concert es van disparar els mòbils amb angoixoses alarmes de protecció civil.

Als de Goig ja els havia passat una cosa semblant quan van actuar al Monestir de Sant Llorenç de Guardiola de Berguedà. Plovia a bots i barrals, ells cantaven els Goigs de la pluja, que serveixen per invocar-la... i van començar a sonar alarmes anunciant tempestes.

"Sempre hem tingut un punt apocalíptic", feia broma la cantant del grup, Elena Ribera, que s’acompanya d’una pedalera de loops. Un altre cardoní com ella, Ramon Franch, toca la guitarra, uns tambors amb pell de cabra fets per Xixo luthier de San Pedro de Riudebitlles i una aixada microfonada. El grup el completa la teclista i ballarina Laia Tatjé, de Cabrianes.

L’escenari va estar presidit per una cistella de vímet abans de muntar, que semblava un sol lluminós. En ser a l’aire lliure, a banda de les alarmes de protecció civil es van sentir més d’una vegada les campanes del poble. També el cant d’una mallerenga carbonera que duu gravat i que apareix també al disc. El van gravar a Llobera, al Solsonès, on han fet bona part de les gravacions.

Qui té un pes important en les cançons és Cardona. De fet, la idea del grup va néixer el 2022, quan en plena sequera un grupet es va trobar a l’ermita de la Verge del Remei per demanar que plogués. Allà van sentir cantar per primera vegada Dolors Codina. "Per això us ho demana tot Cardona com podeu veure, per aquesta gràcia vostra pluges ens podeu donar", diu la lletra. Va ser aquest impacte el que va fer que Elena i Ramon es decidissin a investigar més i crear el grup.

La cançó que també parla de Cardona, però que no està gravada en cap disc és Cascavells, una peça inspirada en les caramelles de pagès que s’hi fan. "Piqueu de peus ben fort per espantar els mals esperits", demanaven al públic mentre la cantaven.

L’altre punt de referència és Clariana de Cardener. Les empentes que hi havia a l’ermita de santa Àgata quan donaven pa beneït han inspirat una altra de les cançons.

El rebesavi de Cambrils

Notícies relacionades

Júlia Colom: «Fora d’Espanya no hi ha problema per fer una música ultralocal i aquí això encara s’ha de veure»

Maria Jaume reivindica la cultura popular en el seu nou àlbum: «Cantar en català ara ja és una decisió política»

L’àvia de l’Elena és de Clariana de Cardener i el seu rebesavi, de Cambrils de la Muntanya, a Odèn. Al concert recorden com va haver de marxar a Barcelona per donar el pit. Així van presentar "La nodrissa", una cançó de bressol que els va cantar una cosina de la mare de l’Elena.

Als concerts també s’hi sent la veu de l’avi Jaume Solé, que canta un tros de caramella que diu que "entre els pobles i la natura hi hagi sempre germanor". Al disc hi ha les col·laboracions de la cantant Anna Ferrer i de la trompetista Alba Careta. L’han editat també en vinil i es pot comprar als locals de Flequers de Cardona i a través del seu web. El concert, inclòs dins del cicle Dones de fum i aigua, va acabar amb "Goigs de la memòria", on reivindiquen la vida lenta i que els serveix de manifest final.