Catalunya inverteix per fer el salt quàntic
La Generalitat desenvoluparà un anell de 12 nodes que protegiran les comunicacions de centres estratègics amb una nova generació de xifratge de dades.
La Generalitat de Catalunya invertirà prop de 10 milions d’euros en el desplegament de tecnologies quàntiques, que permetin impulsar la sobirania digital i reforçar la seguretat de les seves comunicacions. Les tecnologies quàntiques són les basades en la mecànica quàntica, la branca de la física que estudia els sistemes atòmics i subatòmics, els més microscòpics. Més enllà de la teoria, aquests sistemes anticipen un salt en la computació que permetrà fer càlculs més complexos, i accelerar la investigació científica, però també fortificar la seguretat de les comunicacions.
Al llarg dels últims mesos, el Govern ha utilitzat el concepte de "salt quàntic" com a metàfora per celebrar la seva aposta tecnològica. No obstant, ara aquest salt serà literal. I és que l’Executiu català va anunciar ahir una bateria de mesures que, amb una inversió pròxima als 10 milions d’euros, serviran per "liderar una nova generació de seguretat, comunicacions i innovació científica a Europa".
En el camp de la ciberseguretat, la computació quàntica "representa una amenaça directa als sistemes criptogràfics tradicionals", adverteix l’Institut Nacional de Ciberseguretat (Incibe). Les telecomunicacions actuals fonamenten la seva seguretat actual en la seva encriptació i en complexos problemes matemàtics. Per a la informàtica tradicional, aquesta capa de seguretat pot ser suficient, però no per a la quàntica; el salt en les seves capacitats permetria trencar els algoritmes criptogràfics que garanteixen que els missatges que enviem són privats.
Per ara, l’accés a la computació quàntica, altament costosa, queda limitat a grans empreses i centres d’investigació punters com el Barcelona Supercomputing Center (BSC-CNS), però una vegada es rebaixi la barrera d’entrada a aquestes tecnologies l’amenaça creixerà. "Quan es normalitzi la tecnologia quàntica, tota mena d’aplicacions que avui considerem segures deixaran de ser-ho", va vaticinar Albert Tort, secretari de Telecomunicacions i Transformació Digital. "Cal córrer i anticipar-nos al futur".
Les tecnologies quàntiques poden ser un problema, però també una solució, ja que es poden utilitzar per a una capa extra de xifrat que protegeixi dades sensibles i infraestructures crítiques, des de braços de l’administració pública com Hisenda fins a aeroports o empreses energètiques. Per això, la Generalitat va presentar ahir la licitació d’un projecte perquè Catalunya compti amb una xarxa de comunicacions quàntiques en el marc del projecte quàntic paneuropeu EuroQCI, una "xarxa de xarxes" per a la internet del futur. El contracte concentrarà 8,2 dels 9,4 milions d’euros pressupostats.
12 centres físics
Notícies relacionadesLa "infraestructura pionera" proposada pel Govern de Salvador Illa és una xarxa de distribució de claus quàntiques integrada a la xarxa de fibra òptica. Batejat com a Anell Quàntic de Barcelona, aquest projecte comptarà amb 12 centres físics repartits al voltant de la capital catalana on s’emmagatzemaran fórmules matemàtiques complexes, crucials per garantir la seguretat de les telecomunicacions. Aquests nodes s’habilitaran en centres estratègics com el Palau de la Generalitat, la seu de l’Agència Tributària de Catalunya, el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació i el complex central dels Mossos d’Esquadra, a Sabadell.
El projecte, únic a la Unió Europea, es posarà en marxa durant la segona meitat del 2026 i hauria de finalitzar el seu desplegament entre el 2028 i el 2029.
