Els ‘Peaky Blinders’ tornen en pel·lícula
El creador Steven Knight, el director Tom Harper i els actors Cillian Murphy, Tim Roth i Rebecca Ferguson presenten el llarg que arribarà a Netflix el 20 de març.
Cillian Murphy, com a Tommy Shelby, a ‘El hombre inmortal’. | NETFLIX /
Al llarg de sis temporades i 36 episodis, Peaky Blinders va donar forma a un món virulent en què, d’altra banda, molts van voler quedar-se a viure. En part era un viatge al passat, en part una fantasia èpica. El guionista, director i productor Steven Knight elucubrava amb llibertat sobre la veritable banda de mafiosos titular, motiu de terror als carrers de Birmingham entre finals del XIX i principis del XX. Segons cert folklore, el seu nom provenia de la seva fixació a portar fulles tallants a la visera de la gorra i així poder utilitzar-les per a alguna cosa més que protegir-se del sol.
En la ficció, el seu líder era el mafiós irlandès-romaní Tommy Shelby (Cillian Murphy), exsergent major convertit en entrepreneur sense escrúpols i després parlamentari socialista. Tot i que també podia dir-se que, en realitat, era la Tieta Polly (l’enyorada Helen McCrory) qui movia els fils de la colla, almenys fins a la cinquena temporada. Quan va arribar la sisena i última, espectadors de tot el món van sentir haver perdut una segona família, fins i tot sabent que allò no s’havia acabat en realitat: Knight havia descrit aquella temporada final com "el final del principi". Havien d’arribar encara un espectacle de dansa i una pel·lícula. Això només de moment.
Si la sèrie tenia alguna cosa d’història de la Gran Bretanya d’entreguerres, el promès llargmetratge Peaky Blinders: El hombre inmortal (Netflix, des del 20 de març), dirigit per Tom Harper, arrenca el 19 de novembre de 1940, en plena Segona Guerra Mundial. Tommy viu aïllat en una propietat al camp, assetjat pels fantasmes del seu germà gran Arthur i la seva filla Ruby. "Retratar Tommy en aquest cert declivi ha sigut natural per a mi", explica Murphy a EL PERIÓDICO en una entrevista per videotrucada. "Fa molt temps que interpreto el personatge. A més, vaig parlar llargament amb Steven [Knight] i Tom [Harper] sobre quina era la millor manera de donar conclusió a la història. Després, només era qüestió de convidar al projecte la gent adequada".
Gent com Rebecca Ferguson (l’agent de l’MI6 Ilsa Faust a la saga Missió: Impossible ), magnètica com la gitana que es cola a la mansió de Tommy per recordar-li que té un fill anomenat Duke (Barry Keoghan) i avisar-lo que aquest està en converses amb gent dolenta, o per ser precisos, un simpatitzant local dels nazis anomenat Beckett (Tim Roth), interessat a comptar amb els Peaky Blinders per introduir lliures falses al país i així enfonsar l’economia. Per a una superfan de la saga com Ferguson, colar-se en el món creat per Knight era tan temptador com intimidatori. "Però també podem veure la pel·lícula com una entitat separada", avisa. "Es desenvolupa bastant endavant en el temps [uns sis anys] i hi entra en joc tota la política mundial, no tan sols el caos al voltant de Birmingham".
Qui no tenia el carnet de superfan de Peaky Blinders era Tim Roth, el malvat (educat) del film. "No l’havia vist mai", no dubta a confessar l’actor. "Sabia el que era, però per un motiu o un altre, no l’havia vist. Quan Cillian [Murphy] em va convidar a afegir-me al rodatge, vaig haver de decidir què feia, si començar a veure-la o esperar a haver fet la pel·lícula. I em vaig decidir per això segon, per arribar al projecte completament fresc".
Roth va debutar a la pantalla com a skinhead racista a Made in Britain, d’Alan Clarke, i va explorar la ideologia nazi del braç de Werner Herzog a Invencible, però no es va recolzar en aquests treballs per construir el seu personatge. "Va ser més important –explica– el meu pare, que va viure la Segona Guerra Mundial de principi a final. I també hi havia les meves pròpies experiències com a jove anglès. Quan era un xaval vaig formar part de l’Anti-Nazi League".
Influx de ‘Sense perdó’
El hombre inmortal sembla un pont cap a una de les dues noves sèries de la franquícia, la que se centrarà en una nova generació dels Shelby i de la qual Steven Knight no pot explicar-nos absolutament res. ¿Es va pensar primer en les sèries, després en aquest film frontissa? "Jo sempre havia volgut fer la pel·lícula", explica. "Tenia clar que passaria durant la Segona Guerra Mundial. I després, com que hi havia ganes per part del públic, vam començar a parlar sobre continuar la història després de la guerra".
El pressupost cinematogràfic va permetre fer coses a una escala més gran, però sobretot la diferència va ser l’economia narrativa. "Per a mi la gran diferència entre la tele i el cine és que pots acostar-te a la primera com a una novel·la, mentre que amb el segon, l’equivalent literari seria més aviat el relat. Has de lligar les coses. I bé, si bé pel·lícules i sèries cada cop s’assemblen més, hi continua havent alguna cosa especial a fer una pel·lícula".
D’altra banda, Peaky Blinders sempre va tenir un estil cinematogràfic, especialment depurat i poètic en una gran sisena temporada dirigida per Anthony Byrne. "Jo sempre he vist la saga com una espècie de western", assenyala Knight. El director de la nova pel·lícula, Tom Harper, afegeix per la seva banda: "Parlem sobre Sense perdó, aquella pel·lícula tan brillant de Clint Eastwood. Perquè et fa esperar fins que arriba el moment més tens, el més explosiu".
